QUÈ ATRAUS?  

Sistemàticament es trobava amb les mateixes persones, les mateixes situacions i els mateixos resultats. S’havia fet tan savi/sàvia que podia preveure el que succeiria en un moment determinat o bé en una situació concreta. Les seves amistats i parelles, en portava dues de serioses i unes quantes sense importància, deien que quan afirmava que tal situació succeiria d’una manera determinada, quasi sempre encertava. Pels que l’acompanyaven era fins i tot divertit, però per ell/a després del temps i d’haver-se cansat de donar tant de “menjar al seu ego”, la veritat és que la situació el/la començava a molestar. Tu sí que vas per la vida amb tranquil·litat, li deien, ja preveus amb temps el que succeirà i et prepares. Durant molts anys per ell/a fins i tot va ser divertit, però ara ja n’estava tip/a. Van entrar en un període de dubtes, introspecció i silenci. El silenci els va portar a intuir que potser les realitats que intuïen, les creaven ells? Després de molts anys afirmant situacions negatives, van començar a experimentar sobre actituds i pensaments positius i comprovaven com es materialitzaven els resultats esperats. Ostres, quin poder tenim! Es deien internament… Realment era poder? No, estaven descobrint la “llei d’atracció” que actua en cada un de nosaltres encara que la desconeguem. Aquesta llei diu que som imants i que exercim atracció cap a les coses o persones sincròniques amb les nostres creences i pensaments. Què atraus? Adéu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

COL·LECCIONES? O ACUMULES?

Col·lecciones? Sí? Vol dir que hi tens algun interès a  guardar-ho, oi? Que no ho saps? Doncs potser caldria que t’ho plantegessis, perquè si no ho fas hauràs de buscar un magatzem més ampli per guardar-ho tot. Potser acumules pel dia que tinguis temps de triar-ho? O potser perquè et fa una cosa… llençar-ho? Si te’ns el costum sistemàtic de guardar i un dia disposes del temps necessari per revisar-ho, t’adonaràs de la quantitat de coses inútils que has acumulat, per cert, moltes d’elles són coses que havies oblidat i també trobaràs coses desconegudes que no reconeixeràs haver-les guardat. Bé, fins aquí em val la metàfora per explicar-te què passa en el nostre cervell si acumulem pensaments inútils o experiències negatives en el camp emocional que les guardes de forma permanent al teu subconscient. Mira, no som diferents a l’exterior i a l’interior, vull dir que si acumules a l’exterior, pots deduir que acumules a l’interior coses que t’impedeixen ser feliç. Et serveix d’alguna cosa reviure aquell fet desagradable amb la teva parella, l’amic o el teu cap de forma permanent? Sí, et serveix per entristir la teva vida! Va, amb situacions com aquestes cal que arreglis les diferències perdonant i alliberant-te de les cadenes que t’aferren a la situació. Fer això del teu món interior és el mateix que llençar tota aquella roba que fa tres anys que no et poses i que ocupa un espai inútil al teu armari. Va, anima’t, fes neteja de fora i de dintre! Adéu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

I TU, TREBALLES?

Si actualment treballes, et pot servir la reflexió que faig per a la propera millor feina que t’està esperant. Si no te’ns treball en aquest moment, et plantejo un procediment per aconseguir-lo i conservar-lo fins que en puguis assolir un de millor. La primera actitud i disposició mental per aconseguir un treball, és la bona capacitat d’acceptar el primer que arribi. Ja sé que penses que el treball que mereixes és superior al que t’ha sortit, però si el rebutges, “l’univers” no ho entendrà i retardarà les futures oportunitats. La segona clau per assolir l’èxit és que tinguis una actitud positiva i d’agraïment vers el treball actual, rebutjant la crítica, el mal humor i els pensaments càustics cap a la feina que tens. La propera acció que hauràs de fer, serà definir el nou tipus de treball que vols i orientar totes les teves passes i accions en aquesta direcció. En aquest moment et recomano que adoptis una actitud mental positiva i d’agraïment cap aquest treball que ja va venint a la teva vida. I ara cal somriure, confiar i donar temps a “l’univers”, perquè es manifesti. M’agradaria explicar l’últim cas que he viscut, per als descreguts. Una bonica jove amb una carrera universitària i dos màsters, em servia el cafè cada dia en una cafeteria amb un somriure d’orella a orella. Ella no defallia i contínuament sembrava la llavor de la feina que anhelava i evidentment en el moment adequat li ha arribat el treball que havia projectat. Quan la veig encara somriu. Bravo! Adéu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

COM EDUQUEM ELS FILLS?

 

És cert que no ens van donar cap llibre d’instruccions sobre com exercir de pares, però això no justifica que ens escudem en aquesta manca d’informació per no cultivar-nos amb el noble ofici d’educar. Quan observo el món, tinc la sensació que hi ha una voluntat exagerada de fer-ho bé, amb els fills, fins a l’extrem de sobreprotegir-los tant que els fem dèbils, en un món cada vegada més competitiu i poc amable. Jo sóc de l’opinió que cal tindre clar que l’escola compleix una funció instructiva i una part d’educació, però que el mirall en qui es miraran conscientment i inconscientment els fills per formar-se i enfrontar-se al món seran els pares en les seves formes, actituds i comportaments. Si dones validesa a aquesta opinió, tindràs la necessitat de responsabilitzar-te com a pare/mare i faràs servir el sentit comú per les coses que no en tinguis coneixement o bé buscaràs el coneixement on el tinguin. Crec fermament que en educació i creixement personal, s’ha de ser estratega per aconseguir allò que amb tanta claredat tu veus què has de fer. Per tant, cal anar al costat dels fills, alumnes o clients. Voler anar al davant o al darrere, provoca en l’altre, indecisió, dependència i inseguretat. Ja veus que educar no té res de senzill, però el dia que veus els resultats de les teves habilitats i voluntats, agraeixes el temps invertit i et sents recompensat/ada. Bé, doncs, potser cal posar-se a la  feina des d’aquest mateix moment! Èxit. Adéu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

L’AUTOENGANY, ENS DEBILITA!

 

Ens hem preguntat alguna vegada, per què enganyem i/o ens autoenganyem? Potser per sentir-nos bé i no afrontar qui som? Potser per mostrar al món com volem ser vistos? Potser per faltar a la veritat de forma interessada i descarada? Qui té el costum de practicar l’engany, pot ser que ho justifiqui per alguna o per totes les raons exposades. Però fixa’t bé que, totes en comú, plantegen una condició bàsica, exercir un control sobre la teva persona i sobre l’entorn que et mous. Vol dir que a partir de la pràctica de l’engany, hauràs deixat de ser tu i t’hauràs inventat un personatge, que t’obligarà a estar pendent del que dius i fas per no desencisar els que van creure el que deies. Uf, noi/noia, quina feinada viure tot el dia falsejant la teva veritat més profunda! Saps què et dic? Que això no és viure! Darrere d’aquesta actitud sempre hi ha manca de confiança, heretada moltes vegades dels nostres progenitors, educadors o amics i amigues de la nostra infantesa. També l’entorn empresarial, en el passat, justificava l’engany com un ardit que possibilitava més rendes econòmiques, que mostrar-se de forma noble, sincera i autèntica. Afortunadament l’empresa d’èxit ja ha descartat aquesta forma de procedir. T’encoratjo a gaudir de qui ets! Et convido a viure en la veritat a flor de pell i si passat un temps veus que no et funciona, sempre ets a temps de donar-te més temps per aconseguir-ho. Ànims! Adéu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

VULL QUE SIGUIS FELIÇ!

Caminava al matí per un carreró de la meva ciutat, encara amb la ment ocupada per les notícies del diari i la boca perfumada del cafè que acabava de prendre, quan sento una constatació i una ordre d’una dona de mitjana edat que possiblement patia molt per la situació que estava vivint algú proper. Vaig interrogar-me si parlava amb la seva parella o amb algun fill o filla. No crec que es pogués adreçar a cap amic amb aquests termes. Amb els ulls molt oberts, caminant de pressa i gesticulant amb molta seguretat va etzibar-li: “És que no ets feliç i jo vull que siguis feliç!”. Afirmar que algú no és feliç, pot ser arriscat, però entra dins de la capacitat que tenim per emetre judicis dels altres. Ara bé, exigir a algú “que siguis feliç”, perquè així ho disposo, no us sembla que pot ser una mica massa agosarat? I com es fa per ser feliç? Pot preguntar-se qui rep l’ordre, i possiblement no s’atrevirà a demanar la recepta, perquè és molt difícil confiar en algú que reclama una actitud sense conèixer la realitat. Qui té poder per exigir a un altre que sigui feliç? Ningú. Som lliures i decidim el que volem i quan ho volem i si no ho fem així d’altres decidiran per nosaltres. Estaria bé, si vols ajudar a qui estimes, que suggerissis un canvi d’actitud en la seva vida, però embolcallat amb molt de respecte, comprensió i si podem compassió. Bé, si vols, ara pots reflexionar com actues tu davant de situacions similars. Pensa-ho! Adéu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

PROFECIES D’AUTOCOMPLIMENT!

Hi ha moltes maneres de procedir, perquè el teu futur respongui a la teva programació del present. El “que tu pensis” estructurarà els efectes que recullis, en el dia a dia. La força dels pensaments és tan poderosa, que hauríem d’agafar plena consciència del que representa. Si et repeteixes contínuament que ets una persona “inútil”, t’asseguro que no passarà massa temps perquè comprovis que el món exterior confirma aquesta creença teva. Però també es compleix la profecia si et repeteixes sovint que ets una persona “valuosa”, i podràs comprovar que el teu entorn ho reconeix i confirma. Mentre que llences creences errònies o no, sobre la teva persona, solament tu ets qui recull els efectes generats per aquestes creences. Les coses poden ser més perverses i destructives quan algú que té poder sobre d’altres, crea i manifesta expectatives o prejudicis sobre ells. Crec que un bon exemple pot ser el d’aquells pares que contínuament repeteixen al seu fill o filla que és “beneit o beneita”. Aquesta creença i repetició del “mantra”, farà que els fills s’ho creguin, actuïn com a tals i ho portin clavat fins al dia que algú els faci despertar i sanin aquesta “profecia d’autocompliment”. I què dir d’aquell cap que tracta despòticament els seus subordinats? El remei, perquè no t’afectin les profecies destructives, és cultivar una bona “autoestima” que farà respectar-te, acceptar-te i estimar-te per sobre de tot. Vinga, doncs, a practicar! Adéu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter