AGRAÏMENT!

Expressar l’agraïment és una cosa fantàstica. Això és el que a mi em ve molt de gust fer a totes i a tots vosaltres que m’heu manifestat la vostra simpatia i la vostra complicitat en la lectura de tots aquests pensaments que he anat publicant. A aquells amb qui encara no hem coincidit també els estic molt agraït.

Probablement, per a molts de vosaltres han estat una sorpresa, aquests escrits, i també de qui venien, però per a mi ha estat una agradable sorpresa veure que, si més no, han servit per saludar-nos, per comunicar-nos, per compartir opinions, per somriure’ns i per descobrir-nos.

S’apropen unes dates molt especials, perquè normalment són viscudes de forma diferent pels membres de la mateixa família i això moltes vegades comporta tensions que cal preveure per evitar alguns conflictes.

Recordeu el que va dir Oscar Wilde:

“Els nens comencen estimant els pares. Quan són grans, els jutgen i de vegades fins i tot els perdonen.“

És la vida…!

Amigues, amics, fins al 2012, després de Reis, que cada setmana tornaré a portar un pensament als llocs habituals on els recolliu.

De tot cor,

BONES FESTES

i si ens trobem, m’agradarà molt que ens fem una

BONA ABRAÇADA.

Anuncis

ALERTA! QUE NO ET TAQUIS

Estava asseguda en un bar, tenia uns trenta-vuit anys, ben plantada, una dona que es feia mirar. Prenia una cervesa, feia molta calor, la copa gelada… Va alçar la cervesa i la va anar tirant lentament des d’uns quaranta centímetres. De sobte va apartar la copa, i la cervesa queia sobre la taula i el regalim que feia es repartia entre el terra i la faldilla del seu vestit. Com si despertés d’un somni, va patir un ensurt… i es va quedar mirant, mirant-se i dient-se que acabava  d’entendre dos aspectes importants de la vida:  el primer, que qualsevol efecte té una causa anterior, i el segon, que les decisions del present condicionen el futur. Ella ha comprès       perfectament que si no hagués apartat la copa hauria succeït el que passa sempre: que la cervesa hauria caigut dintre la copa. El fet de moure-la ha provocat tota una sèrie d’esdeveniments diferents. Mentre observava aquest pensament va comprendre que hem de ser molt curosos, perquè de vegades a la nostra vida apartem la copa… i en  apartar-la, ens esquitxa i ens taca, i si no era això el que volíem, no cal culpar ningú, perquè som nosaltres els responsables finals de les nostres decisions.

AVUI ÉS AVUI…!

– Va ser fantàstic, vàrem estar tot el matí a la platja amb un sol que feia fabulós, que escalfava la terra, banyant-nos, gaudint de la vista de l’aigua transparent blau verdosa, de la sorra que brillava com si tingués espurnes d’or… Va ser un matí fabulós.

– I amb qui vas anar-hi?

– Amb ell.

– No fotis!, però si ell em va dir que ahir havia estat un dels pitjors dies de la seva vida, que havia estat tot el matí fora de si, molt intranquil recordant la nit anterior, que va tindre una forta discussió i que va engegar a rodar tot el seu projecte, que no li havia servit de res haver treballat tant…

Perdona, perdona, és que sembla que haguéssiu estat a llocs diferents, perquè tu em parles de com t’ho vas passar de bé i ell em parla d’un dia nefast de la seva vida, no entenc res.

Amiga, amic, això passa de vegades… o moltes vegades, que la mateixa realitat és percebuda de forma diferent pels personatges que la viuen. La diferència és que uns viuen el present i d’altres viuen atrapats en el passat. Evidentment, viure en el passat no et permet viure el present i llaurar un bon futur. Per tant, és per pensar-s’hi molt…, perquè si fas com el nostre amic que vivia L’AVUI ANCORAT A L’AHIR, ET POTS PERDRE PER LA VIDA.