Ahir, avui, demà… NO ÉS EL MATEIX!

El meu amic era una persona alegre molt amable, i falaguera, que queia molt bé a la gent que l’envoltava, era una persona amb una empatia molt gran. Quan estava sol, alguna vegada m’havia confessat les seves pors i la buidor que sentia. Ell tenia una forma bàsica d’actuació i era ajornar feines, decisions, plans i responsabilitats.

Deia: “Sí, els cabells me’ls tallaré demà, he d’ajudar el meu fill en els deures…, ho faré demà, vaig molt estressat…, demà em prendré temps per a mi per relaxar-me, demà em compraré el llibre, demà miraré el viatge de l’estiu.” Tot ho deixava per a demà i, és clar, així el demà no arribava mai.

Quan ja era bastant gran, un dia, fent la migdiada, va veure entre somnis que la mort el cridava i ell va dir-li: “Demà, demà, demà…”, i aquella nit es va morir. La vida el va trair, perquè per primera vegada li va fer viure l’avui mentre ell perdia la vida.

Si la reencarnació existeix, en una propera vida haurà de tornar a començar en el mateix punt i començar a resoldre el dia a dia.

Si vols aprendre a gestionar correctament els temps, per no perdre el temps, en podem parlar. El present és l’únic moment de poder per fer o canviar coses. Truca avui, demà pot ser tard. Adéu.

Anuncis

TRIA… ON VOLS SER!

La vida és una tria, pots anar al darrere o pots anar al davant. El coneixement és necessari per poder avançar, però quan vols fer un salt important a la vida,  has d’intentar desaprendre el coneixement i pensar per tu mateix, perquè, si no, la immensa majoria de les vegades continuaràs repetint tot allò que s’ha fet,  s’ha dit o s’ha escrit. Si vols ser original, si vols inventar, si vols llançar-te al buit, has de crear del no-res i per crear del no-res has d’aprendre una tècnica bàsica que és tindre la capacitat d’ignorar, en el moment que penses pel teu compte, tot el que els seminaris, els llibres i  les conferències t’han ensenyat  (cal sortir de la teoria).

És una manera de viure activament, de viure apassionadament, i una manera de tindre motivació per la vida. Analitzar el que passa, buscar solucions, buscar les teves solucions, no les solucions a què han arribat molts altres pensadors. T’encoratjo a fer-ho, no és senzill però és fantàstic quan ho pots fer, perquè et sents creador del teu destí, et sents amo de les teves decisions, et sents responsable de la teva vida, sents que vius i que estàs viu. Adéu.

M’ESCOLTES?

Baixaven pel Portal de l’Àngel una mare –acalorada s’anava explicant, explicant, explicant…– i el fill, de més de 20 anys, molt empipat li digué: però tu m’escoltes?

Em va deixar astorat la força de la pregunta!

Desconeixent la conversa anterior, davant la pregunta tan contundent del fill, anava imaginant quin podia ser el discurs de la mare.

Segurament, amb tota la bona fe, amb tot el coneixement que tenia, però no veient que aquella conversa no els portaria enlloc.

Què passava? Doncs probablement que  ella estava fent un discurs sobre el que sabia, sobre el que havia après i sobre el que sofria el seu inconscient. Ella parlava, donava solucions, parlava de la seva experiència, però en cap moment tenia en compte el que el seu fill estava expressant, el que el fill estava raonant, el que el fill demanava; volia o suplicava que se l’escoltés, que es rectifiqués, que es raonés, que es resolgués.

Moltes vegades passa que  tenim un discurs intern fet i no el canviem; el podem disfressar, podem fer veure que entenem tothom, podem fer veure que acceptem l’opinió dels altres, però ens quedem amb la nostra raó i això ens deixa en el mateix lloc on érem abans de començar. És una manera perfecta  d’involució. Adéu.