M’ESCOLTES?

Baixaven pel Portal de l’Àngel una mare –acalorada s’anava explicant, explicant, explicant…– i el fill, de més de 20 anys, molt empipat li digué: però tu m’escoltes?

Em va deixar astorat la força de la pregunta!

Desconeixent la conversa anterior, davant la pregunta tan contundent del fill, anava imaginant quin podia ser el discurs de la mare.

Segurament, amb tota la bona fe, amb tot el coneixement que tenia, però no veient que aquella conversa no els portaria enlloc.

Què passava? Doncs probablement que  ella estava fent un discurs sobre el que sabia, sobre el que havia après i sobre el que sofria el seu inconscient. Ella parlava, donava solucions, parlava de la seva experiència, però en cap moment tenia en compte el que el seu fill estava expressant, el que el fill estava raonant, el que el fill demanava; volia o suplicava que se l’escoltés, que es rectifiqués, que es raonés, que es resolgués.

Moltes vegades passa que  tenim un discurs intern fet i no el canviem; el podem disfressar, podem fer veure que entenem tothom, podem fer veure que acceptem l’opinió dels altres, però ens quedem amb la nostra raó i això ens deixa en el mateix lloc on érem abans de començar. És una manera perfecta  d’involució. Adéu.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s