VOLS EL PODER?

No entenia per què el món no li feia costat. Ell s’esforçava per caure bé a la gent i ajudar-la, a la seva manera. Però internament semblava que cada dia ho tenia més clar, vaja, n’estava segur, dels seus pensaments.

Deia que la seva parella era la culpable absoluta d’aquell desordre. Mentre amb difi-cultat s’empassava saliva, afirmava que el seu cap li feia la vida impossible, que els amics mai el tenien en compte. Ell raonava i es deia internament: ”Si no fos per la florista…, si no fos pel lloc on va passar…, si no fos per la meva filla…, si no fos per on vaig néixer…”. Contínuament desviava la mirada cap a una altra direcció.

Amic meu, diu l’adagi que “la culpa és molt negre i ningú la vol“, per això normalment el que fem és culpar els altres de la nostra situació i així, momentàniament, ens sentim alleugerits, però quan de nou ens envaeixi el sentiment, altra vegada buscarem un culpable. Possiblement pots estar d’acord amb mi, però pots pensar que no és el teu cas. Si és així, fantàstic, no cal modificar res.

Està clar que si volem agafar el poder de la nostra vida, el primer que cal fer és assolir la nostra responsabilitat i deixar de culpar els altres de les nostres mancances.

Quan fem això, deixem de ser titelles de la vida per convertir-nos en amos de la situació. Adéu.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s