ESTAVA SOLA!

Tenia més de seixanta anys i encara s’esforçava quan es creuava amb algú  conegut (mai li vaig conèixer cap amiga o amic) per fer-li un somriure, encara que el pas dels anys li havia fet perdre aquell encant de la joventut que ho dissimula tot. Però malgrat tot, ella continuava somiant trobar algú en qui compartir la vida. En la soledat de les llargues nits de tristesa i malenconia es queixava de la seva mala sort per no haver pogut aparellar-se amb aquell pel qual tant va lluitar. Va arribar una altra parella certament, però abans d’un any la va deixar. Ara observava la seva vida i recordava el que un dia li va dir algú: “De jove  dedicaves tots els teus esforços a ser la noia desitjada per tothom però malauradament pocs s’atrevien a apropar-se’t perquè el que ho feia, havia de pactar amb les teves normes i el teu tarannà esquerp i desconsiderat envers tots nosaltres”.

Pobra de mi… es deia internament, si avui pogués començar de nou ho faria molt diferent, però ja he fet tard.

Aquí tenim un nou error de la nostra amiga… Mai és tard perquè en aquesta vida el que cal per ser feliç és tindre la capacitat de viure el present que és l’únic moment de poder que tenim per canviar coses, situacions o  comportaments. Però per viure el present hem d’agafar la responsabilitat de la vida i per algunes persones els és més senzill dir que ja han fet tard.

Adéu, amics, fins a la propera.

Anuncis

I DE LA MORT, QUÈ?

Quan ens visita de prop ens fa trontollar tots els esquemes per la seva inoportunitat. Sempre arriba en el moment inadequat i fora de l’espai i temps de les nostres previsions. Per què?, si hi ha una cosa de què podem estar segurs, és que si som en aquest planeta la nostra vida és finita i en algun moment morirem!, però ella mai arriba en el moment just. Ens passem la vida mirant a un altre lloc i neguem la mirada a la realitat, que és que el nostre pas per aquí, afortunadament,  té data d’acabament. Des de petits en l’educació que rebem se’ns ensenya i planteja la mort com una causa fatalista del nostre destí, i això ens fa viure angoixats molta part de la nostra vida. He conegut persones que no poden ni pronunciar la paraula mort i comprenc que això els fa molt vulnerables a tindre una vida en pau. Ara em ve a la memòria una conversa amb els meus amics més íntims en què els manifestava les meves preferències sobre la data en què m’agradaria morir i recordo els somriures d’incredulitat i tensió  que això va provocar, però jo crec que parlar així de la mort ho fa desdramatitzar tot perquè et posis com et posis una cosa cal que tinguis clara… Ens morirem! I què? Si ja saps que és inevitable val més planificar-ho bé i estar preparat tant si és per a tu o per als altres del cercle que t’envolta, perquè sigui com menys traumàtic millor.  No aferrar-nos a la vida ens farà lliures… Visca la vida! Adéu.

TWITTER I FACEBOOK

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

PARLEM DE SEXE?

Sembla tan senzill parlar-ne, oi? i normalment la nostra resposta és un somriure, una mirada còmplice, o una resposta prepotent, o un enrogiment de la pell o un mutis teatral. Quan toca parlar de sexe, per què no ho fem  millor amb la parella, els amics o els companys de feina? Possiblement hi ha raons diverses, però n’hi ha una que ens fa molt de mal i és no haver tractat, amb normalitat i des de tots els àmbits, l’educació del sexe i tindre a la nostra base de dades una sèrie d’informacions errònies que ens limiten i ens provoquen infelicitat. Durant molts anys a la meva consulta he tractat aquest tema i es repeteixen les mateixes pautes de comportament tant en els homes com en les dones. Una de les dificultats de les relacions sexuals entre una parella rau en l’excés o en la  baixa praxis, sense parlar-ne ni consensuar-ho amb l’altre. Vull dir que l’un o l’altre pot tindre’n ganes amb més freqüència i si no s’acorden les pautes de comportament, et pots passar la vida neguitejat/ada per l’esforç de practicar sexe quan no et ve de gust o aclaparat/ada per no practicar-ne quan vols. Això és un caos que porta la infelicitat. Tot aquest problema és possible resoldre’l amb una bona comunicació. Us remeto al pensament que vaig publicar “Comunicar-se bé!” per treure’n noves pautes de comportament i gaudir del sexe lliurement i sense limitacions. Adéu.

TWITTER I FACEBOOK

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter