RECONÈIXER… QUI ETS!

Cada u de nosaltres som éssers individuals, diferents, únics, especials, inconfusibles per als altres i molt difícil de reconèixer-nos nosaltres mateixos. Sovint l’error que cultivem és  la poca fiabilitat que té l’opinió que tenim de nosaltres amb l’autèntica realitat. Una realitat és el que som i l’altra realitat és la que idealitzem que voldríem ser. Si em miro al mirall i veig allò que no m’agrada de mi mateix/a, em convenceré que el mirall s’equivoca per no afrontar la responsabilitat d’ haver de canviar coses de la meva vida. Afortunadament hi ha excepcions, però majoritàriament aquesta és la forma normal d’actuació. Reconèixer qui ets i a quin punt es troba la teva vida, és el primer pas per iniciar un camí de creixement. Si et dius i verbalitzes “és que no sé el que em passa”, si el teu cos normalment respon amb dolor, si fas coses per força o les fas per l’obligació que has assumit, si et critiques i et dius que ets un desastre, si converteixes la teva vida en un esforç continu per sobreviure, si malgrat els teus coneixements et veus abocat/ada contínuament a dubtes i contradiccions, jo et recomanaria que et capbussessis al teu interior i decidissis reconèixer on ets. Per fer-ho permet-me que t’aconselli buscar-te un lloc tranquil de la teva llar on puguis respirar conscientment per uns instants i preguntar-te: Què passa realment a la teva vida? Com la pots millorar? T’arribaran les respostes! I si no t’arriben, busca ajuda al lloc adequat. Fins a una altra. Adéu!

Anuncis

QUÈ ÉS LA INTUÏCIÓ?

A mi m’agrada classificar-la com el sisè sentit. La persona intuïtiva té molt de creativa i normalment està lliure de pors… Una persona amb una intuïció alta és una persona segura de si mateixa. Hi ha una variable molt perillosa que són els fanàtics del seu sistema de creences, i aquí rau el parany entre els intuïtius reals i els falsaris. Diuen els entesos  que la intuïció està governada per l’hemisferi dret del cervell i, és clar, si solament s’utilitza aquesta part anem coixos perquè ens manca la part racional. Una bona intuïció, doncs, ha d’estar equilibrada pels dos hemisferis. Això ens comporta estar a l’aguait de les informacions  que tramet la gent que es diu intuïtiva. Si no  en tenim un coneixement previ, d’aquestes persones, cal que abans d’acceptar les seves intuïcions, reflexionem per valorar la credibilitat de les informacions que ens donen. Acceptar totes les coses manifestades per una persona intuïtiva o rebutjar-les sistemàticament és un error, perquè o ens fa fanàtics o no evolucionem. Fins i tot la ciència que està basada en la racionalitat governada per l’ hemisferi esquerre del nostre cervell, necessita en alguns moments una barreja d’intuïció per sortir de bucles coneguts i obrir noves recerques. La meva experiència personal és que davant de la necessitat de prendre una nova decisió, si no tinc arguments racionals contundents segueixo sempre la meva intuïció i fins avui no m’ha fallat… T’animo a confiar en tu. Fins aviat. Adéu

LES PORS HERETADES!

Fa molt temps que volia parlar de la por, perquè és una emoció que domina la nostra vida en el dia a dia. Els nostres ronyons en toquen les conseqüències molt sovint, però el tema és molt complex i per  abordar-lo des d’aquesta modesta columna intentaré fer-ho amb diversos escrits. Avui voldria parlar de les “pors heretades”, aquelles que amb tota la bona fe, per dir-ho d’alguna manera, ens transmeten, des de l’etapa prenatal fins que poden, els nostres pares, els nostres avis i d’altres familiars i parents. Un estudi fet als Estats Units ens demostra que un infant, poc després d’arribar a aquest planeta i  fins als vuit anys, escolta aproximadament unes 100.000 vegades la  paraula “no” a coses que vol fer; solament aquest mot ens predisposa a caminar de puntetes per la vida i encara que en aquesta edat tornem a insistir a fer la mateixa cosa que ens han prohibit, si novament ens diuen “no”, en molts casos ja quedem domesticats i tenim una por instal·lada. La primera conseqüència de tenir por és que tot tu quedes immobilitzat i, per tant,  deixes de fer un munt de coses sobretot a partir d’una certa edat que les justifiques, però la raó fonamental de no fer-les és la por, irracional algunes vegades, però la tenim instal·lada en el nostre inconscient i ens fa presoners de no poder experimentar una experiència determinada. Les pors cal arreglar-les perquè deixin de molestar i ens permetin ser lliures. Contra la por cal treballar molt amb la confiança  i l’autoestima.  Adéu!