LES PORS HERETADES!

Fa molt temps que volia parlar de la por, perquè és una emoció que domina la nostra vida en el dia a dia. Els nostres ronyons en toquen les conseqüències molt sovint, però el tema és molt complex i per  abordar-lo des d’aquesta modesta columna intentaré fer-ho amb diversos escrits. Avui voldria parlar de les “pors heretades”, aquelles que amb tota la bona fe, per dir-ho d’alguna manera, ens transmeten, des de l’etapa prenatal fins que poden, els nostres pares, els nostres avis i d’altres familiars i parents. Un estudi fet als Estats Units ens demostra que un infant, poc després d’arribar a aquest planeta i  fins als vuit anys, escolta aproximadament unes 100.000 vegades la  paraula “no” a coses que vol fer; solament aquest mot ens predisposa a caminar de puntetes per la vida i encara que en aquesta edat tornem a insistir a fer la mateixa cosa que ens han prohibit, si novament ens diuen “no”, en molts casos ja quedem domesticats i tenim una por instal·lada. La primera conseqüència de tenir por és que tot tu quedes immobilitzat i, per tant,  deixes de fer un munt de coses sobretot a partir d’una certa edat que les justifiques, però la raó fonamental de no fer-les és la por, irracional algunes vegades, però la tenim instal·lada en el nostre inconscient i ens fa presoners de no poder experimentar una experiència determinada. Les pors cal arreglar-les perquè deixin de molestar i ens permetin ser lliures. Contra la por cal treballar molt amb la confiança  i l’autoestima.  Adéu!

Anuncis

3 pensaments sobre “LES PORS HERETADES!

  1. El Guillem té por a les formigues i a tots els animalons de dimensions semblants que veu caminant pel bosc i en canvi li agraden els gats i els gossos i sempre els vol tocar. Conseqüència: sempre va esgarrapat d’algun gat i no fa gaire va venir de poc que un gosset no li fes mal de veritat; tot es va acabar amb una esgarrinxada sota l’ull.
    Segur que algú li ha dit que els insectes són perillosos i mai li han dit res dels més grans.
    També té por d’animals que veu a algunes pel·lícules de contes (que li agraden) i que no ha vist mai en la realitat. Ves a saber a què ho deu associar…

  2. T’agraeixo els tes escrits, Ramon, perquè hi ha coses que sé i que no practico per oblit i al llegir-te les recordo o les enllaço amb altres que hi estan relacionades i que tenia aparcades i així les reactivo.
    Una abraçada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s