TU! I ELS ALTRES?

Cinc noies estirades als sofàs d’una terrassa amb una meravellosa vista al mar tenien la mirada perduda, teclejant el mòbil… No puc dir que tenien les cares serioses però sí cares mancades de passió per la vida i possiblement algun mojito  de més, pel rastre visible en les tauletes auxiliars. Això va fer endinsar-me interiorment a esbrinar com eren les vides reals de cada una d’elles. Detallar-ho individualment seria llarg i possiblement arriscat sense un feedback amb cap d’elles, però en l’observació i anàlisi del llenguatge corporal podies sucar-hi pa. Segur que el professor Sebastià Serrano hauria xalat amb la situació. Estava astorat perquè en la mitja hora llarga que les vaig observar, la poca comunicació   que va haver-hi fou amb monosíl·labs i quasi sense mirar-se ningú. I en un moment extrem  d’incomunicació em va vindre la frase lapidària: “Si solament vius en el teu món et perds la resta de la vida…”. Quan es varen alçar s’estiraven com per ordenar tots els seus músculs que es tensessin per començar a caminar. Una altra sorpresa, una d’elles estava embarassada! Aleshores vaig pensar amb el/la  que venia… i evidentment aquesta actitud d’aïllament, de soledat i d’incomunicació segur que no li feia cap bé. Som responsables  de nosaltres i de tot el que creem; per tant, alerta! Si podem evitar  camins equivocats amb les nostres creacions, evitem-ho!

Fins a una altra. Adéu.

SI VOLS REBRE EL BUTLLETÍ DE NOTICIES

ENVIA >>>>>> ALTA AL CORREU

puiggros.ramon@gmail.com

GRÀCIES PER SUBSCRIURE’T

 

Anuncis