DISCERNIMENT!

Per mi la comprensió del terme discerniment és clau per encarar la vida d’una forma tranquil·la, fàcil i responsable. Si aprenem a  discernir entre  allò important i allò secundari d’aquest món, aquesta habilitat ens donarà un toc de saviesa i llibertat que  farà sentir-nos bé amb nosaltres i el nostre entorn. Fixeu-vos que per discernir qualsevol fet utilitzarem el pensament, mentre que per destriar una cosa  no caldrà necessàriament utilitzar el pensament. Cal tindre clara la diferència entre discernir i destriar! La raó de parlar avui d’aquesta qualitat és per aprofundir en el comentari que tantes vegades sentim i fem: “Mira quina forma més absurda de perdre el temps!”. És cert que hi ha gent que centra la seva vida en la resolució de qüestions secundàries, ignorant les importants per sistema; però també és cert que per nosaltres poden ser secundàries i per ells, importants! Per tant, les decisions en aquests temes de discerniment són molt personals; però m’agradaria que observéssiu que una errada en el punt de mira en prendre segons quines decisions pot condicionar totalment la nostra  vida. Els moments històrics que viu avui la nostra societat tenen el seu origen segurament en la mala fe d’algunes decisions, però també en l’acceptació per part nostra d’aquestes decisions sense discernir si el que ens diuen és útil o inútil, egoista o desinteressat, verdader o fals. Quina llàstima! Fins a una altra.  Adéu!

SI VOLS REBRE EL BUTLLETÍ DE NOTICIES

ENVIA >>>>>> ALTA AL CORREU

puiggros.ramon@gmail.com

GRÀCIES PER SUBSCRIURE’T

Anuncis

JO PARLO DEL QUE SÉ!

Vaig pujar al tren a l’estació de Catalunya entremig de molt de rebombori i unes noies, crec que alemanyes, pregunten amb signes i algunes paraules, a un senyor d’uns 70 anys, si aquell era el tren de Sant Vicenç de Calders? Ell assenteix perquè havia entès el llenguatge no verbal de la conversa. El tren va arrencar i no érem a l’Hospitalet que una de les noies de nou es dirigeix a ell per preguntar una altra cosa. Aquesta vegada no va entendre res i alçant les mans i tirant-les enrere va exclamar: “Jo parlo del que sé, del que no sé no en parlo “. La noia va entendre que aquesta vegada no tindria resposta i es va asseure novament amb les seves amigues. L’home es va quedar amb un somriure d’ orella a orella perquè havia actuat coherentment i no s’havia posat en camisa d’onze vares. A mi el fet em va recordar moltes converses amb gent que m’han comentat que per què no havien callat si no sabien la resposta i s’haurien estalviat molts problemes a la vida. El viatger ens dóna una gran lliçó: “JO PARLO DEL QUE SÉ, DEL QUE NO SÉ NO EN PARLO”. Que diferents serien les relacions humanes si apliquéssim aquest principi tan elemental, oi? Paraules sàvies per a un món on amb tanta facilitat quasi tothom s’atreveix a parlar de tot sense saber-ne massa cosa.

Començo per aplicar-m’ho i us encoratjo a fer-ho perquè puguem somriure amb la mateixa innocència que el viatger. Adéu.

SI VOLS REBRE EL BUTLLETÍ DE NOTICIES

ENVIA >>>>>> ALTA AL CORREU

puiggros.ramon@gmail.com

 

GRÀCIES PER SUBSCRIURE’T