CUIDA’T! TU NO TENS RECANVI

En la societat en què vivim assolim costums inconscients que moltes vegades poden confondre’ns i portar-nos per camins equivocats. Si el bolígraf s’acaba el llencem i en comprem un altre, usem el mocador i el llencem, es gasta el tòner de la impressora i el substituïm, la bateria del cotxe es malmet i en comprem un altre… Aquesta forma d’actuar si no som curosos fa creure a l’inconscient que és la dinàmica normal de la vida i aquest és el parany: creure que res té valor i que tot és substituïble. I què passa quan alguna part del teu cos “deixa de rajar salut”?   Immediatament busques el professional que et doni la solució: la pastilla, el massatge, la cirurgia, les vacances, etcètera. Ja ho tens arreglat! Però i si el dolor persisteix o es va repetint en el temps?  Aquest és el punt de poder en el qual has de demostrar que entens el joc de la vida. La salut és el més important per a nosaltres, i per gaudir d’una bona salut cal entendre que hem de respectar el nostre cos i la nostra ment amb la mateixa força i dedicació i cal entendre que hi ha coses del nostre cos que són insubstituïbles pel fet que som PECES ÚNIQUES i que no tenim recanvi. Normalment busquem RESPOSTES a la manca de salut i aquí rau el gran error. Per gaudir d’una bona salut, cal que al llarg de la nostra vida sapiguem fer-nos les PREGUNTES importants per emocionar-se amb la vida. Bona salut! Adéu.

SI VOLS REBRE EL BUTLLETÍ DE NOTICIES

ENVIA >>>>>> ALTA AL CORREU

puiggros.ramon@gmail.com

GRÀCIES PER SUBSCRIURE’T

 

LES XARXES… UF!

Avui ja no podem viure sense el que representa la globalització. Internet i les xarxes fan que la nostra vida sigui més fàcil, més global i més ràpida… I més feliç? Aquesta última qüestió caldrà esbrinar-la amb un criteri serè, individual i molt objectiu. La primera constatació que cal esbrinar és de la forma com ens relacionem amb les xarxes i amb el “Sr.Google“, ja que de la resposta que n’obtingueu dependrà el vostre nivell de felicitat o avorriment en aquesta parcel·la de la vostra vida. T’ajudo? sí? Mira, si t’observes durant un temps i comproves que de tot el que la teva ment es pregunta busques la resposta al   “Sr.Google“ , malament. No li fas cap favor a la teva ment perquè l’emmalalteixes i tard o d’hora et passarà factura. El  “Sr.Google“ és meravellós mentre no et tornis addicte al seu ús. I amb les xarxes com et relaciones? Utilitzes la parla al voltant de la taula amb els amics? O bé hi parles per WhatsApp, Twitter o  Facebook? Si normalment ho fas  així, vols dir que no t’estàs perdent una part important de la comunicació? Jo crec que sí i a la curta t’aïllarà com a individu. Crec que les xarxes són fantàstiques i ens fan prendre consciència  que el món ha canviat i que absolutament tots podem viure amb una interrelació impensable fa uns pocs anys. Caldrà vigilar, però, que no ens allunyi del veí, perquè amb ell potser prenem un cafè, ens mirem als ulls i si cal ens fem una abraçada. Adéu, fins aviat.

SI VOLS REBRE EL BUTLLETÍ DE NOTICIES

ENVIA >>>>>> ALTA AL CORREU

puiggros.ramon@gmail.com

GRÀCIES PER SUBSCRIURE’T

LES ADDICCIONS…

D’addiccions variades i fèrtils…, contínuament se’n creen, arriben de forma  subtil i posem la nostra llibertat al seu servei. Les que més coneixem i en som conscients són les addicions a les drogues com el tabaquisme, l’alcoholisme, el joc, l’addicció a la feina, al sexe, al menjar,etcètera. Malgrat tot, aquestes són visibles i es detecten amb una certa facilitat, si més no, per l’entorn de l’individu que les pateix. Però ara m’agradaria parlar d’unes addiccions subtils quasi imperceptibles que condicionen de forma total les nostres vides, fins que les assumim i sanem. Em refereixo a les creences perverses  que ens transmeten pares, educadors, amics, partits…, i que les respectem com a veritats durant molts anys i que acoloren la nostra forma de pensar i actuar en el dia a dia. I què dir de les addiccions familiars que coarten els moviments individuals més bàsics sense adonar-nos-en  i ens atrapen a la xarxa de parents, fills o parella? Podem passar trenta, quaranta o cinquanta anys amb addiccions del nostre sistema de creences que solament ens aportaran sofriment a la nostra  vida. Finalment una gran crisi existencial ens fa despertar, possiblement després de caure en un pou depressiu i comencem a  valorar quantes d’aquelles coses que hem cregut a cegues són mentida i que les hauríem pogut abandonar fa anys. Cal vigilar i buscar ajuda quan et sents atrapat. Fins a una altra. Adéu

SI VOLS REBRE EL BUTLLETÍ DE NOTICIES

ENVIA >>>>>> ALTA AL CORREU

puiggros.ramon@gmail.com

GRÀCIES PER SUBSCRIURE’T