LES SEGURETATS!

Vivim en uns moments que tothom demana seguretat al seu voltant i fem esforços titànics per assolir-la. Volem la seguretat que el nostre treball el tindrem per sempre, volem la seguretat que la nostra relació de parella és perfecta i durarà fins a la mort, gestionem de forma segura els nostres estalvis o inversions perquè siguin una garantia pel demà, comprem propietats perquè quan ens jubilem puguem gaudir d’uns ingressos extres, demanem tindre els fills prop nostre per si els necessitem, i així successivament en tots els aspectes i àmbits de la nostra vida, i ho fem perquè aquesta és la forma de pensar que ens han ensenyat. Malgrat tot, descobrim amb dolor com moltes vegades a pesar dels nostres esforços no som recompensats per la vida amb els nostres anhels. T’ha passat alguna vegada? Es diu amb molta saviesa que “quan tens totes les respostes ve l’univers i et canvia les preguntes”. Si això és cert, vols dir que no esmercem una quantitat inútil d’energia en assolir objectius inadequats per ser més feliços? Fixeu-vos que les seguretats estan fonamentades en les experiències del passat que són les que coneixem. Per portar una vida creativa, diferent, apassionant, us caldrà situar-vos en una altra forma de viure-la que inevitablement us allunyarà de les seguretats. Estic apuntant a la saviesa i alhora la valentia de viure relaxadament amb la incertesa. Sé que és difícil acceptar-ho, però és el camí. Adéu.

SI VOLS REBRE EL BUTLLETÍ DE NOTICIES

ENVIA >>>>>> ALTA AL CORREU

puiggros.ramon@gmail.com

GRÀCIES PER SUBSCRIURE’T

ELS CONSELLS… UI,UI,UI!

Que senzill resulta aconsellar sempre els altres. Hi ha en el nostre interior una força incontrolable que fa que siguem superagosarats per saber sempre el que els altres necessiten i el que els convé per ser més feliços. És mot curiós que quasi sempre coincideixi que la gent que aconsella molt, tingui unes mancances importats en la comprensió global de la vida. Els pares, amb tot l’amor, a partir d’una certa edat dels fills, els aconsellen d’una forma compulsiva i si els escoltes en les seves converses sempre repliquen que no els fan cas. Per què passa això? La meva experiència em diu que per convèncer algú cal posar-te en un nivell de sintonia amb l’interlocutor que t’apropi en lloc d’allunyar-te i, vatua!, això és l’únic que no fa un pare que confon l’autoritat amb l’educació. I què n’hem de dir, de la gent piadosa, coneguda també com a  salvadora, que tot el dia manifesta el seu gran coneixement de la vida i que determina el comportament escaient de tots els personatges del seu entorn,  fiscalitzant l’actuació dels més propers i que per dormir  necessita “xutar-se” de pastilles per reconciliar-se amb ell/a mateix/a? I dels polítics que entreveuen el futur i ens omplen de consells i saviesa electoralista dels quals si no estem vacunats en podem sortit molt decebuts! Jo crec que el millor que podem fer és donar el valor just que tingui cada consell que puguem rebre i aprendre a ser autosuficients responsabilitzant-nos de la nostra vida. Una abraçada. Adéu

SI VOLS REBRE EL BUTLLETÍ DE NOTICIES

ENVIA >>>>>> ALTA AL CORREU

puiggros.ramon@gmail.com

GRÀCIES PER SUBSCRIURE’T