L’AUTOSABOTATGE!

Entenem per sabotatge fer l’acte contrari a una idea o pensament determinat. Si aquesta agressió ens la fem a nosaltres, aleshores podem afirmar que ens fem autosabotatge. Les formes que utilitzem per fer-nos-els són molt variades. En les relacions interpersonals, pactem trobar-nos amb persones o familiars que sabem a priori que ens provocaran conflictes, mals rotllos i potser agressions físiques. I malgrat que sabem el final, pactem sofrir i agredir-nos… Per què no ho evitem? I amb la nostra salut què fem? Parlem del menjar i el beure…? No us sembla que com si fos magnèticament exercim una atracció per engolir tot allò que tenim prohibit o sabem que el nostre cos no ens admet? I després entrem en la fase de criticar-nos i culpar-nos i anímicament ens quedem molt pitjor que abans de consumir. I el nostre sistema de creences, quantes vegades el sabotegem? Moltes vegades diem “sí” i la nostra part més profunda està dient “no”, que poc entenem el nostre cervell quan en lloc d’afirmar-nos  allò que volem ens passem els anys proclamant allò que no volem sense aconseguir el resultat desitjat. Està clar que l’acoloriment de viure d’aquesta manera, el provoca una manca d’estimació molt forta cap a la nostra persona, en altres paraules, podem afirmar que aquestes actituds són típiques de persones amb una autoestima molt baixa i que no tenen cap escrúpol a sabotejar la seva vida. Viu estimant-te…és millor. Adéu.

SI VOLS REBRE EL BUTLLETÍ DE NOTICIES

ENVIA >>>>>> ALTA AL CORREU

puiggros.ramon@gmail.com

Anuncis

VIURE EL PRESENT!

Després hi donaré més voltes, però permet-me així d’entrada manifestar-te que per mi viure el present és tindre plena consciència del que està succeint en aquest precís moment en tots els àmbits de la teva vida. Això que sembla una obvietat és certament complicat de portar-ho a la pràctica. Suposo que també hi ha una qüestió vinculada a l’educació rebuda i al fet de teoritzar excessivament i no fer-nos tocar de peus a terra. Generalment ens resulta més senzill situar-nos en els altres temps, sigui el passat  o bé el futur, perquè això comporta poder donar la culpa de la nostra situació a d’altres moments, situacions o persones sobre les quals no podem intervenir i així tranquil·lament eludim la nostra responsabilitat. Actuant així  observaràs que les solucions s’eternitzen i entrem en un bucle que no ens porta “enlloc”. Un dia descobrirem, perquè la vida més tard o més d’hora ens hi durà, que l’únic moment de poder que tenim  per variar les situacions és “el present”, el màgic present que ens permet refer el passat, i estructurar el nostre futur. I això com es fa?, us deveu preguntar; doncs una forma de tindre consciència del moment present, és evitar les fugides anàrquiques de la teva ment i educar-la en la praxis que ets tu qui governa el teu cervell i no permetent el seu domini. Prova un petit exercici! comences a verbalitzar una acció i la vas fent i li vas mostrant al teu cervell que tu decideixes! Va animeu-vos. Fins aviat. Adéu

SI VOLS REBRE EL BUTLLETÍ DE NOTICIES

ENVIA >>>>>> ALTA AL CORREU

puiggros.ramon@gmail.com