VIURE BÉ AMB PARELLA!

Difícil, difícil, difícil… igual que resoldre derivades o integrals sense haver-ne après . És xocant que durant anys ens ensenyin una determinada assignatura que no utilitzarem, o molt poc, la resta de la nostra vida i que les diferents institucions educatives ens neguin el coneixement d’una cosa bàsica i que haurem de practicar sempre com són les habilitats de les relacions entre les dones i els homes. Hi ha persones que de manera natural i intuïtiva tenen una relació d’entesa, cordialitat i simpatia vers els  que hi conviuen, tan se val si l’entorn és la feina, els amics, la família o la parella, sempre somriuen –en sentit metafòric-. És un plaer estar al seu costat. Per un altre costat tenim el grup de les discòrdies, que són els que tot el dia s’esbronquen i es barallen fins i tot amb les formigues que trepitgen perquè els molesta la seva presència. Ho heu observat que a grans trets podríem fer aquestes dues classificacions?  Quin panorama… Ara em voldria centrar en la convivència amb parella que és el titular del pensament. Vull llançar una idea per poder fer un salt important en les relacions de parella. Possiblement les informacions d’igualtat entre sexes, que comparteixo, i que han proliferat en els últims anys han portat alguna confusió en el concepte, confonent igualtat amb uniformitat. Que avorrit tots iguals… Uf! Jo aposto per una vessant creativa, no vull ser igual que la meva parella, vull ser complementari! Així, segur que avanço. Adéu.

SI VOLS REBRE EL BUTLLETÍ DE NOTICIES

ENVIA >>>>>> ALTA AL CORREU

puiggros.ramon@gmail.com

L’AIGUA… I LES METÀFORES QUE POT AMAGAR!

Contemplar l’aigua que baixa per un riu cabalós o la que circula amb una torrentada o la caiguda de l’aigua d’una cascada poden donar-te petits flaixos per construir  diverses metàfores que t’ajudin a entendre la vida. La força de l’aigua descendint per un torrent et mostra als ulls i a la ment que amb pressió és difícil variar de direcció els esdeveniments amb un espai de temps curt. El riu cabalós esquiva tots els entrebancs que troba en el camí sense perdre el temps a triar per on passa, perquè sap que per molt que s’esforci és impossible tindre èxit. I la cascada ens envia un missatge de transformació per mitjà de la força, quan l’aigua en picar al terra i contra l’aigua plana provoca un efecte de vaporització que mulla sense adonar-te’n i et situa en un món desconegut i diferent. Hi veieu alguna relació amb les vostres vides? Quan estem sotmesos a una forta pressió emocional volem variar el rumb de les coses en el mateix moment i ens estavellem una i altra vegada en un camí que no té sortida, i passen dies, mesos i anys, fins que ens adonem  que la vida com la música té els seus tempos. Quan caminem sense observar el procés, se’ns  presenten obstacles i ens hi barallem sense pensar que amb el nostre coneixement podíem esquivar-los.  I finalment permeteu-me, algunes vegades pel nostre sistema intern de creences –a part de les  religioses- som capaços d’afirmar  que l’aigua vaporitzada ha deixat de ser aigua… Adéu.

SI VOLS REBRE EL BUTLLETÍ DE NOTICIES

ENVIA >>>>>> ALTA AL CORREU

puiggros.ramon@gmail.com