L’ELIXIR DE L’AMOR

Seria fantàstic tindre sempre a mà l’elixir de l’amor, que hi fos als supermercats, per poder-ne comprar i prendre’n unes gotes quan estem enfadats amb el veí, amb la parella, amb el govern, amb l’església o amb Déu, i zas problema resolt. Però quins components haurien de compondre aquest elixir? Aquesta és la gran incògnita, o no? S’ha escrit tant sobre la naturalesa de l’amor que se’m fa difícil donar una sola recepta. Però conec alguns ingredients per pròpia experiència que sé amb tota seguretat que funcionen. N’hi  ha un que és clau per començar la fórmula i és disposar d’unes flors d’autoestima que, ben picades en el morter, prepararan un bon llit per anar-hi afegint unes gotes de confiança que ja li donen un toc que ens allunya de les pors. Si ho veieu molt gris poseu-hi un polsim de comprensió que sempre va bé si esteu molt rígids, per cert ara me n’oblidava, una bona cullerada de flexibilitat per poder estovar l’anima. Amb paciència remeneu sense donar cops massa forts al morter, perquè us podeu fer mal i no millorareu l’elixir final. Deixeu-ho reposar i us ho podeu mirar amb ulls dolços, sí, amb ulls que no estiguin sucats de ràbia amb la finalitat de fer-ho més transparent… Així, ara sí que m’agrada!  Bé, ja ho teniu. A  partir d’aquest moment quan trobeu el personatge o la situació en qüestió que us emmalalteix i/o us altera, preneu-ne un traguet, espereu una mica i a gaudir de la vida. Fins aviat. Adéu

Segueix-me a :  LOGO FACEBOOK PETITLOGO TWITTER PETIT

SI VOLS REBRE EL BUTLLETÍ DE NOTICIES

ENVIA >>>>>> ALTA AL CORREU

puiggros.ramon@gmail.com

COM SORTIR DEL POU?

Caminem per la vida i sense adonar-nos-en acumulem una experiència sobre l’altra, sense resoldre, i ho acceptem amb normalitat com si aquesta forma de procedir fos l’única possible. Hi ha moments que per edat i coneixements no podem fer altra cosa. Perquè és cert que des del període prenatal fins a l’adolescència som esponges absorbint tota la informació i experiències que ens arriben, però després d’aquesta etapa hauríem de començar a plantejar-nos coses. Dic això perquè si  no reaccionem a temps ens podem trobar en un moment de la vida que confonguem la nostra vivència amb un concepte fatalista de l’existència en aquest planeta. Personalment crec que “ aquí i ara“ hi som per aprendre i gaudir, i amb aquest procés fer el nostre entorn millor del que el vàrem trobar. Pot sonar a retòric, però l’altre pensament sobre l’existència quin pot ser? El problema rau que si no pots reconèixer la teva situació real vas confonent la càrrega del teu dia a dia com la normalitat i comences a parlar de bona sort i mala sort com si fossis una bola dintre d’un bombo de loteria i a tu sempre et toca la dolenta. Quan un/a està en el pou de la confusió se li fa difícil entreveure l’horitzó perquè el pou li impedeix veure l’esdevenidor.  Proposo dues sortides: la primera exercir una vigilància constant per no caure al pou, la segona tindre la capacitat de reconèixer que hi som i utilitzar tots els mitjans per sortir-nos-en. Va, endavant! Adéu.

SI VOLS REBRE EL BUTLLETÍ DE NOTICIES

ENVIA >>>>>> ALTA AL CORREU

puiggros.ramon@gmail.com