OBRE ELS ULLS, ETS AQUÍ!

Uf, para, para, si et plau, posa l’atenció amb tots els teus sentits en aquest precís moment. Sí, acabes de llegir “moment”. Si en tens consciència vol dir que acabes d’entendre el petit espai que ocupa el present i que estàs preparat/ada per descobrir el poder que té adonar-te’n. Pots repetir l’exercici, “l’exercici”, ets aquí? Això que experimentes ara, hi ha persones que no ho han gaudit amb tota una existència perquè tenen la seva ment descontrolada en el temps. Què et sembla si ara observes tot el teu entorn i prens consciència de totes i cada una de les coses que t’envolten, de les olors que hi ha a l’espai en què et trobes, dels sons, de la temperatura que notes al teu cos… Pots observar alguna cosa més que cridi la teva atenció? T’agrada aquest instant que vius? Ei! Em segueixes? Repeteixo, t’agrada aquest instant que vius? Si la resposta és sí, gaudeix-lo. Si la resposta és no, canvia’l, perquè estaràs d’acord amb mi que no val la pena seguir ignorant una vivència  que et resulta desagradable. Aquí rauen les claus d’una vida millor, que es construeix mirant i interrogant el present, mai ignorant-lo. Pots practicar una mica cada dia amb un exercici molt senzill. Al matí quan et vagis a alçar, pren-te un temps abans de fer-ho, a poc a poc explica’t amb paraules l’acció que faràs i durant una estona  continua practicant l’exercici, veuràs com varia la percepció del moment que vius. Desitjo que facis grans progressos. Fins un altre dia. Adéu.

Segueix-me a :       LOGO FACEBOOK PETIT              LOGO TWITTER PETIT

SI VOLS REBRE EL BUTLLETÍ DE NOTICIES

ENVIA >>>>>> ALTA AL CORREU

puiggros.ramon@gmail.com

Anuncis

ADAPTABILITAT I CANVI

Tota la vida defensant aquelles idees i comportaments que havia heretat de pares i familiars i ara que es trobava en els últims moments de la seva vida, fent front a la seva història mentre repassava els esdeveniments viscuts, amb molta amargor, es deia íntimament i amb sons quasi imperceptibles que ni pares ni parella ni fills ni amistats havien comprès les seves creences ni la seva fermesa en difondre-les. Era tan forta… Tothom ho deia.  De fet, es va passar la vida barallada amb el món, però vés a saber què passava per dintre del seu cap, no ho sabia fer d’altra manera. Es va adormir, i el seu nét, després d’uns quants anys, explicava que la seva iaia poc abans de morir va relatar-li un dels últims somnis que havia tingut i que en pocs moments l’havia fet despertar de la foscor de les seves actituds. En el somni es veia rodejada de gent que l’estimava, que reia, que l’abraçava i ella en diferents  moments era capaç d’ adaptar-se a les circumstàncies i notar com el seu “ego intern” era modelat per l’amabilitat i la tolerància del seu entorn. “Si pogués tornaria a començar”, van ser les darreres paraules. El seu nét explicava el somni en una classe que donava a la universitat; amb un tema interessant, parlava de la necessitat de fer canvis i d’estar a l’aguait de l’evolució del món, i parlava de la necessitat de ser flexibles en les idees i pensaments, fent notar que al llarg de la vida les espècies que no s’han adaptat s’han extingit. Saviesa pura! Adéu.

Segueix-me a :       LOGO FACEBOOK PETIT              LOGO TWITTER PETIT

SI VOLS REBRE EL BUTLLETÍ DE NOTICIES

ENVIA >>>>>> ALTA AL CORREU

puiggros.ramon@gmail.com