POSA SAVIESA AL TEMPS!

Una de les característiques importants que ens podem regalar per viure una bona vida es fonamenta en la capacitat que tinguem de gaudir-la a cavall de dues accions bàsiques: l’activitat i la pausa. L’activitat contínua ens abocarà inevitablement al distrès (estrès que perjudica la persona) i practicar la pausa contínuament ens durà a una situació de desencís per la vida i a l’estació final, entrar en una depressió. Per tant, ens caldrà fer un reciclatge urgent de la gestió que fem del nostre temps si volem tenir una vida millor. Sembla que hi ha una tendència natural en algunes persones a tirar terra  sobre els esdeveniments desagradables que succeeixen al seu entorn, adoptant una actitud de silenci, per no pertorbar la “pau”, diuen (i es queden en pausa períodes llargs), i d’altra banda els que en les mateixes situacions opten per l’explosió incontrolada de les emocions provocant un caos i col·lapse total (activitat contínua i desmesurada). Uns tercers utilitzen l’anomena’t “terme mitjà” que a mi em provoca una mica d’urticària perquè és entrar en uns equilibris irracionals que ens portaran a controlar contínuament si manca activitat o bé pausa. Com podeu veure no és senzill però mereix una reflexió per millorar la qualitat de vida.  Molts dels conflictes personals es gesten en el si de la parella i cal entendre que és normal enfadar-se i també reconciliar-se. El que perjudica és el temps entre les dues accions. Ànims, practiqueu. Adéu.

Segueix-me a :       LOGO FACEBOOK PETIT              LOGO TWITTER PETIT

SI VOLS REBRE EL BUTLLETÍ DE NOTICIES

ENVIA >>>>>> ALTA AL CORREU

puiggros.ramon@gmail.com

CONTROLES EL PLOR?

El que fa anys no s’entenia o es consideraven coneixements banals o supersticions, avui una part de la ciència ha demostrat que és real i que moltes de les  malalties que desenvolupem van precedides d’esdeveniments traumàtics que hem patit. El Dr. Hamer el 1981 va presentar-ho com a tesi post- doctoral a la Universitat de Tübingen, Alemanya. Però ja sobre el 1900, William Osler, metge polifacètic canadenc, postulava que els òrgans ploren les llàgrimes que els ulls no poden vessar. Aquí  és on volia arribar perquè he sentit tantes i tantes vegades: “És que no puc plorar… És que tinc com un nus a l’estómac… És que no ploro perquè no m’està permès”, etc. Quan reprimim aquest sentiment per la mala informació rebuda sobre la gestió de les emocions estem aplanant el camí perquè  un problema de salut entri a la nostra vida. Viure bé, amb bona salut, de forma alegre i creativa, comporta un exercici de coneixement  i creixement per part nostra. Però malauradament sempre tenim l’excusa de deixar per a demà allò que tant ens interessa fer avui i, és clar, aquest demà no arriba mai perquè qui proclama com a bandera el demà mai està instal·lat en el present. Si et sents identificat/da amb alguna d’aquestes pautes de comportament, t’encoratjo a buscar solucions mitjançant la lectura, l’assistència a seminaris de creixement personal o per mitjà d’una teràpia que t’allunyi del sofriment. Fins a una altra. Èxit. Adéu.

Segueix-me a :       LOGO FACEBOOK PETIT              LOGO TWITTER PETIT

SI VOLS REBRE EL BUTLLETÍ DE NOTICIES

ENVIA >>>>>> ALTA AL CORREU

puiggros.ramon@gmail.com