ELS NOSTRES PENSAMENTS !

I finalment m’estava preguntant quin serà el final d’aquest pensament, quan el tindràs  entre les mans. Podràs decidir diverses coses: llegir-lo, ignorar-lo, estripar-lo, fer veure que l’has llegit, opinar de forma diferent, creure que tu ja tens les teves pròpies idees i que no cal que ningú interfereixi en la teva vida o bé tacar-lo amb el cafè que queda entre la tassa i el plat i llençar-lo a les escombraries; tret que el rebis digitalment, en aquest cas tindràs l’opció d’esborrar-lo definitivament del teu present. Quantes coses podem fer amb els pensaments escrits! Una altra cosa és com gestionem els que passen per la nostra ment i que utilitzem o no segons els nostres hàbits i costums. Quants pensaments poderosos se t’han escapat per no prestar-hi l’atenció que mereixien i després n’has reclamat la paternitat que mai et reconeixeran? Quants pensaments tòxics han envaït la teva ment i continuen presents dia a dia condicionant-te la vida i la felicitat? Si hi penses veuràs que solament són pensaments i, per tant, si vols i aprens la forma de fer-ho, pots variar-los, fer-los créixer, comunicar-los o bé substituir-los per uns de nous que et portin alegria, pau, amor i estabilitat emocional. Sembla tan senzill, oi? Doncs ho és! Encara que et costi creure-ho no hi ha edats limitadores per aprendre a créixer i estimar-te. Cada dia surt el sol… Sí, ja sé el que penses, però el sol hi és. No et rendeixis, un pensament no s’ho val. Adéu!

Segueix-me a :       LOGO FACEBOOK PETIT              LOGO TWITTER PETIT

SI VOLS REBRE EL BUTLLETÍ DE NOTICIES

ENVIA >>>>>> ALTA AL CORREU

Anuncis

QUIN PERFUM REBEM?

Ahir passejant per la plaça de Catalunya la meva companya em diu: mira qui hi ha! I en el mateix moment,  vaig fer cent vuitanta graus en la trajectòria i vaig continuar en sentit oposat. Us ha passat alguna vegada? A mi sí, no és la primera, i penso que és un bon tema per reflexionar. Per què amb algunes persones ens llancem als seus braços i en d’altres les esquivem tot just quan notem la seva presència? Per no ser políticament incorrecte diria que depèn del “perfum” que captem o coneixem de l’altre. Algunes actituds que ens allunyaran dels altres poden ser: si per norma utilitzem la provocació en el debat de les idees, si constantment en la nostra interrelació toquem o colpegem el nostre interlocutor, si la crítica és la nostra bandera de les relacions, si tot ho veiem des de l’òptica de la derrota i el pessimisme, si quan trobes algú t’han de donar l’excusa pertinent perquè els deixis en pau i puguin marxar… Possiblement tu n’afegiries algunes més i no t’equivocaries. Per tant, si volem desprendre un bon “perfum” i rebre abraçades, rialles i bon rotllo el primer que haurem de fer és canviar tots els paràmetres anteriors en positiu i aprendre a respectar el nostre interlocutor com a persona diferent a nosaltres, permetent el diàleg i allunyant-nos del nostre monòleg per fer que la trobada sigui agradable i còmoda de tal forma que just després d’acomiadar-nos hi hagi desig d’un nou retrobament. Practiquem? Adéu.

Segueix-me a :       LOGO FACEBOOK PETIT              LOGO TWITTER PETIT

SI VOLS REBRE EL BUTLLETÍ DE NOTICIES

ENVIA >>>>>> ALTA AL CORREU

puiggros.ramon@gmail.com

L’ÀNCORA, ET PESA MOLT?

A vegades disposar d’una imatge ens pot ajudar a comprendre aspectes de la nostra vida que amb la retòrica de les paraules se’ns fa més difícil entendre. L’àncora és una eina que utilitzen els vaixells de petita i gran l’eslora per aturar-se i a partir d’aquest moment poder fer qualsevol acció amb seguretat. És evident que si el capità després de deturar-lo vol emprendre rumb a babord o estribord saltant-se una acció prèvia, serà impossible que pugui fer moure el vaixell. Ja veig que tots i totes heu endevinat el pas que s’ha saltat el capità. Sí? Calia llevar l’àncora per posar-se en moviment. Ara imagineu que el vaixell sou cada u de vosaltres que transiteu per la vida acumulant experiències i que l’àncora són les seguretats que cerqueu dia darrere dia. Està bé prendre precaucions i acceptar  un nivell de seguretat raonable, però sobrepassar un cert límit pot fer que el vostre caminar es deturi. Si em seguiu amb la metàfora, ja enteneu que quants més anys passin de la vostra vida el vaixell serà més gran i per tant pesarà més i que per deturar-lo haureu de tenir una àncora proporcional al pes del vostre vaixell i que per posar-vos en moviment haureu de fer un esforç proporcional al pes de la vostra àncora. Una bona solució que us proposo és que conforme aneu creixent deixeu anar llast de tot allò que no és important per viure i per tant les vostres seguretats podran ser més petites i us podreu moure més fàcilment. Bon viatge.

 

Segueix-me a :       LOGO FACEBOOK PETIT              LOGO TWITTER PETIT

SI VOLS REBRE EL BUTLLETÍ DE NOTICIES

ENVIA >>>>>> ALTA AL CORREU

puiggros.ramon@gmail.com