TENS UN AMIC O UNA AMIGA?

Que fantàstic poder-ho dir! Hi ha tantes persones soles que malviuen, sense ser-ne conscients, i es conformen amb els béns materials solament… Constato que quan més avancem com a societat, amb les facilitats que tenim per intercomunicar-nos, amb les possibilitats que ens obren les xarxes socials, més distància observo entre les persones. És com si haguéssim rebut una instrucció còsmica que el món ha de funcionar de forma virtual! Ho has  observat? Estem plens d’amics que mai hem vist en persona. Parlem de persones que imaginem que són de carn i ossos i que tenen un rostre determinat, però potser solament és un miratge o una falòrnia que amaga intencions diferents de les que pensem. Perdoneu-me ser una mica antic, però a mi m’agrada mirar, parlar, tocar, riure, plorar, abraçar, passejar i sentir l’energia del que tinc al costat i aquestes emocions solament les puc experimentar quan estic amb algú que gaudeix de les mateixes coses que jo. Potser aquí rauen les primeres sensacions d’una amistat que es va formant. Per què sóc amic d’aquest/a? És una bona pregunta que cal fer-se de tant en tant perquè la vida és dinàmica i les respostes s’esgoten i cal formular-se noves preguntes! Quan tens un veritable amic o amiga ho notes perquè el camp àuric, visible per pocs però perceptible per quasi tothom, s’expandeix de tal manera que provoca un benestar fantàstic. Si no el perceps, no és un amic! Adéu.

Segueix-me a :       LOGO FACEBOOK PETIT              LOGO TWITTER PETIT

SI VOLS REBRE EL BUTLLETÍ DE NOTICIES

ENVIA >>>>>> ALTA AL CORREU

JO SÓC RIC!

Quan ho vaig sentir estava d’esquena i per ser-vos sincer em va fer com un pessigolleig la panxa que va crear-me un malestar bastant gran. Sentia les ones del mar que petaven vora meu i vaig modificar la cadira, podria dir per veure millor el mar, però la veritat és que m’havia encuriosit el personatge que feia un moment pronunciava una afirmació tan contundent com “jo sóc ric!”. En  veure’l, el seu llenguatge corporal no em va deixar entreveure que estava davant d’un fatxenda i a partir d’aquest moment vaig posar tota la meva atenció a la conversa simulant llegir el llibre que tenia entre mans. –Sempre em sorprens– li deia la seva companya, amb un somriure equilibrat.

Ell li deia que durant molts anys havia sigut molt pobre perquè solament tenia diners i béns materials. Avui ell manifestava que era ric perquè sense renunciar a la seva posició havia descobert que la riquesa en si no era dolenta, el que realment podia ser perjudicial era l’ús que en fèiem. Li va explicar la seva experiència amb la malaltia i com va variar el seu punt de vista en relació amb les noves metes i reptes que volia assolir a la vida. Fonamentalment va deixar de focalitzar-se en els diners i va buscar els llocs i tasques que el podien fer sentir més feliç i millorar aquesta societat. Curiosament cada dia augmentaven els seus ingressos i això li va fer entendre que estava en el camí correcte. – I avui gaudeixo de riquesa física, mental i espiritual-. Adéu!

Segueix-me a :       LOGO FACEBOOK PETIT              LOGO TWITTER PETIT

SI VOLS REBRE EL BUTLLETÍ DE NOTICIES

ENVIA >>>>>> ALTA AL CORREU