ESTIMAR ÉS LA CLAU!

No sé ben bé quins pensaments, actituds o creences s’instal•len a la nostra vida per fer-li variar el rumb, però he experimentat que hi ha moments que vivim extremadament feliços i d’altres que és com si desconnectéssim de la vida, del món i que ens porten molt sofriment. Has observat que hi ha èpoques de la nostra vida que sembla que tot l’univers estigui conjurat en la mateixa direcció i que tot el que fem o bé toquem es giri en contra nostre? I en altres moment no saps el perquè varien les situacions i els esdeveniments de tal manera que tot el que fem o toquem es converteix en fets plaents i gaudim de pau  i benestar. Durant molts anys he intentat entendre per què experimentem aquests canvis en la nostra vida, i quina és la clau per ser feliç? Ara després de moltes bufetades i de molt de sofriment comprenc que “la clau és estimar!”. Sembla que definir-ho així sigui agafar una frase feta del diccionari i aplicar la recepta. La realitat és que entendre i practicar aquesta afirmació comporta acceptar la diferència dels altres, sense barallar-te per les raons que no comparteixes ni iniciar cap lluita per imposar el teu sistema de creences. Estimar també és la capacitat que tenim d’entregar-nos a l’altre, perquè ens plau, incondicionalment, sense esperar res a canvi. Tindrem més capacitat d’actuar d’aquesta manera si som capaços de començar per estimar-nos a nosaltres. Perquè ja saps, solament pots donar allò que tens! Adéu.

Segueix-me a :       LOGO FACEBOOK PETIT              LOGO TWITTER PETIT

SI VOLS REBRE EL BUTLLETÍ DE NOTICIES

ENVIA >>>>>> ALTA AL CORREU

EL MEU COMPROMÍS!

Al llarg de la nostra vida, no tenim cap més opció que anar assolint compromisos i prenent decisions un darrere de l’altre, per mandra que ens faci, si volem sentir-nos mínimament bé. El que ho fa corre el risc d’equivocar-se en alguna de les responsabilitats que pren; però el que deixa que les coses s’eternitzin amb l’esperança que el temps resoldrà el que ell és incapaç de decidir en el present, en molts casos és com si apostés per jugar a la ruleta russa, i tots/totes sabeu el perill que comporta el joc. Quina és la causa principal que ens fa ajornar decisions? En puc enumerar algunes que fàcilment podem identificar en el nostre quefer diari… Us sona la “mandra?” i la manca de “voluntat?” i la “por?” N’hi ha moltes més, però són més subtils i s’amaguen disfressades d’altres personatges. Un mètode que no falla mai per fer-nos conscients de la responsabilitat que comporta viure en aquest planeta, si volem ser mitjanament feliços, és aprendre a viure el “meravellós present”, per mi una de les eines més importants de poder que tenim. Saber viure el present dóna el poder de variar la nostra realitat d’una forma radical. Si prenem consciència del moment que vivim ens adonarem que la majoria de les vegades l’únic que cal fer, perquè la nostra vida sigui millor, és variar un pensament. Amics/amigues, cal practicar; variar un pensament, si la teva ment s’ha forjat amb rigidesa, presenta una dificultat afegida. Ànims. Adéu.

Segueix-me a :       LOGO FACEBOOK PETIT              LOGO TWITTER PETIT

SI VOLS REBRE EL BUTLLETÍ DE NOTICIES

ENVIA >>>>>> ALTA AL CORREU