PARLES, PARLES I PARLES!

Jo contemplava com gesticulava i encadenava el seu discurs, sense pauses i com si el temps de la seva vida estigués a punt de finir. Era realment sorprenent escoltar els encadenaments de conceptes diferents i el to de veu que cada vegada era més i més pujat. En un moment va prendre una respiració, “possiblement s’ofegava” i en tot el local es va fer el silenci. Moltes mirades es van entrecreuar i subtilment es podia entendre del silenci, “uf, que bé”. Pocs segons després, el seu company de cafè havia tirat les espatlles amunt, agafant aire, perquè intuïa que novament tornaria a “bombardejar-lo”. Ho va endevinar; novament tornava a començar el monòleg. Per què actuem així? Podríem contemplar algunes causes que provoquen aquests efectes. Un primer aspecte podria ser l’educació rebuda, que no ha fomentat el diàleg i el valor que té per comunicar-se. Un altre aspecte a considerar seria que aquesta persona per les circumstàncies viscudes ha desenvolupat un “ego” que no li permet que l’altre l’interfereixi. També es podria tractar d’una persona solitària. Aquestes persones són dignes de compassió, perquè desconeixen que, segons els entesos, les paraules ocupen solament un 7% de la comunicació interpersonal. I això em recorda el que va dir la psicoterapeuta Virginia Satir sobre la comunicació: “el millor regal que puc rebre d’algú és que em vegi, que m’escolti, que m’entengui i que em toqui”. Adéu.

Segueix-me a :       LOGO FACEBOOK PETIT              LOGO TWITTER PETIT

SI VOLS REBRE EL BUTLLETÍ DE NOTICIES

ENVIA >>>>>> ALTA AL CORREU

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s