L’HOME EQUÀNIME!

Llegint un conte hindú sobre l’home equànime vaig entendre moltes coses de la vida i de com ens la compliquem. Pels qui no el coneguin, va d’un home vidu amb un fill que malgrat que li passen coses, aparentment, bones i dolentes a la vida, ell no s’immuta i continua el seu camí i la gent que l’observa descobreix al llarg del temps que les coses que en un moment li passaven i que semblaven negatives resulten jugar al seu favor i, per tant, són efectes positius de les causes anteriors. Defineix el diccionari com a persona equànime: “Que és sempre persona equilibrada, d’ànim serè i just en tots els casos i envers tothom”. Podem dir aleshores que qui té una actitud equànime és una persona amb moltes possibilitats per gaudir de la vida i ser feliç. Possiblement un exemple podria il•lustrar millor la idea que vull introduir. Sabem que s’estan passant uns moments difícils en l’àmbit econòmic, social i familiar, però malgrat les dificultats, jo estic convençut que algunes situacions es poden resoldre i capgirar veient oportunitats de canvi allà on aparentment semblaria que la vida se’ns gira d’esquena. Per què no intentes provar-ho? A la propera dificultat o pertorbació del dia a dia, que sempre és semblant, perquè ja el coneixes, en comptes de rebotar-t’hi, actua com una persona equànime i observa què t’està passant, què pots aprendre de la nova situació i quines passes pots fer, perquè la nova situació jugui al teu favor. Èxit. Adéu.

                                   Segueix-me a :                               LOGO TWITTER PETITLOGO FACEBOOK PETITclica newsletter

Anuncis

EL PASSAT ENS EMPRESONA!

Notava internament que no estava còmoda amb ella mateixa, volia sentir-se lliure i no ho aconseguia. Va crear-se una estratègia interna per cercar més pau. Proclamava als quatre vents que era lliure i sempre que podia donava consells, perquè la gent, que havia ensopegat, trobés una sortida als seus conflictes interns. Curiosament els que amb tantes ganes havien rebut la seva ajuda tornaven una i altra vegada a sol•licitar-la en petites variables sobre la mateixa qüestió pendent de resoldre. Ella no es cansava i treia recursos contínuament per intentar ajudar; malgrat l’esforç no ho aconseguia. A poc a poc la gent es va anar distanciant, perquè ja no confiaven en ella. Això la va fer entristir molt, fins al punt que passava setmanes senceres sense parlar amb ningú. Va caure en una gran depressió! Després de més de tres anys de soledat i d’intentar trobar remei al seu mal, va decidir retirar-se un temps. Intentava buscar el desllorigador per entendre el perquè amb tant coneixement que tenia  no podia transmetre’l per guarir la gent. Estava estirada sobre l’herba al costat del paller de la masia on s’hostatjava contemplant una formiga que transportava una fulla tan gran que no podia, dues més s’hi van afegir i també l’arrossegaven. Va xisclar! “Se li havia fet la llum”. Les formigues van actuar, no eren presoneres de les experiències del passat, van actuar i prou. Va retornar a la ciutat, ara ajuda i és feliç. Adéu.

Segueix-me a :       LOGO FACEBOOK PETIT              LOGO TWITTER PETIT               clica newsletter