EL PASSAT ENS EMPRESONA!

Notava internament que no estava còmoda amb ella mateixa, volia sentir-se lliure i no ho aconseguia. Va crear-se una estratègia interna per cercar més pau. Proclamava als quatre vents que era lliure i sempre que podia donava consells, perquè la gent, que havia ensopegat, trobés una sortida als seus conflictes interns. Curiosament els que amb tantes ganes havien rebut la seva ajuda tornaven una i altra vegada a sol•licitar-la en petites variables sobre la mateixa qüestió pendent de resoldre. Ella no es cansava i treia recursos contínuament per intentar ajudar; malgrat l’esforç no ho aconseguia. A poc a poc la gent es va anar distanciant, perquè ja no confiaven en ella. Això la va fer entristir molt, fins al punt que passava setmanes senceres sense parlar amb ningú. Va caure en una gran depressió! Després de més de tres anys de soledat i d’intentar trobar remei al seu mal, va decidir retirar-se un temps. Intentava buscar el desllorigador per entendre el perquè amb tant coneixement que tenia  no podia transmetre’l per guarir la gent. Estava estirada sobre l’herba al costat del paller de la masia on s’hostatjava contemplant una formiga que transportava una fulla tan gran que no podia, dues més s’hi van afegir i també l’arrossegaven. Va xisclar! “Se li havia fet la llum”. Les formigues van actuar, no eren presoneres de les experiències del passat, van actuar i prou. Va retornar a la ciutat, ara ajuda i és feliç. Adéu.

Segueix-me a :       LOGO FACEBOOK PETIT              LOGO TWITTER PETIT               clica newsletter

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s