AQUÍ NO TENIM WI-FI!

T’ho pots imaginar? Aquest cartell penjava d’un establiment en el qual vaig sopar l’altre dia. Em va semblar fabulós! I tenia un altre afegitó: “podeu parlar”, encara més bonic i interessant. T’espanta la idea? Entén-me no vull dir estar en un lloc que no tingui Wi-Fi, sinó que puguis parlar. Tinc la impressió que cada vegada ens resulta més fàcil, interessant, seductor o modern, parlar-nos teclejant el mòbil que mirar-nos als ulls i utilitzar la paraula com a vehicle de transmissió de coneixement, d’informació o de seducció. Tinc l’esperança que aquesta actitud respongui a un “virus” al qual encara no hem trobat la medicació adequada, perquè ens espongi els temps d’estar penjats del Wi-Fi. Per què no fas l’esforç de mirar-lo/la a la cara i veuràs que no té cara d’emoticona sinó que és un rostre de veritat que somriu quan rep un missatge que li agrada, que mou la cella quan allò que li acabes d’anunciar no l’acaba de convèncer, que els seus llavis i els seus pòmuls s’enrogeixen per aquestes manifestacions libidinoses que li acabes de comunicar… Què, com va? Millor? Deixes el mòbil una estona? Pobre ja mereix un descans, perquè fa molts anys que no el deixes descansar, i els teus dits també perquè, si t’hi fixes, ja en tens algun que s’ha deformat de tant teclejar. Encara que estiguis sol, viatjant, o descansant, seria bo per la teva pròpia higiene mental, que et donessis pauses i com una parella infidel li fessis el salt, al teu mòbil! Èxit. Adéu.

Segueix-me a :  LOGO TWITTER PETITLOGO FACEBOOK PETITclica newsletter

SORTIR DEL LLOC ON ETS!

Et proposaré un camí de 10 passes per sortir del lloc que no t’agrada. Cal ser valent/a i creure en un mateix i deixar-se de determinismes i fatalismes i de la bona sort i de la mala sort. Va, agafa les regnes de la teva vida i deixa de culpar-te i culpar el món de la teva situació. No cal que te les creguis a priori, et demano, senzillament, que intentis posar-les en pràctica. Pas 1 – Accepta la teva realitat sigui la que sigui, sense criticar-te. Pas 2 – Decideix si vols variar la teva realitat present i amb quin temps. Un any et sembla bé? Menys temps potser et portarà a una situació d’estrès! Pas 3 – Defineix quin camí agafes per fer el canvi, continues al lloc on ets o bé varies de residència, de treball d’amics o bé de parella? Pas 4 – Posa’t en acció i dirigeix les passes cap a la nova realitat. Pas 5 – Cultiva la confiança, creu-te que el camí triat és el correcte. Aparta la por que et paralitza. Pas 6 – No defalleixis en les primeres dificultats, posa voluntat incondicional en el teu quefer diari. Pas 7 – Visualitza, des de la serenitat i la pau, com el teu projecte es realitza en el temps i omple’l de llum. Pas 8 – Confia, treballa, confia, treballa, confia, treballa, confia, treballa, confia, treballa i després confia i treballa. Pas 9 – Viu la realitat que estàs construint com si ja hagués arribat a la teva vida. Pas 10 – Dóna gràcies a l’Univers, perquè t’ha concedit la teva petició. Ets l’artífex de la teva vida i de la teva història. No et fallis. Èxit! Adéu.

Segueix-me a :  LOGO TWITTER PETITLOGO FACEBOOK PETITclica newsletter