LA VIDA ET PARLA, APRÈN A ENTENDRE-LA!

Quantes vegades la vida dóna un gir inesperat i comencem a rondinar, a creure que la “mala sort” de nou ens visita i automàticament encadenem tota una sèrie de decisions que en un altre moment veurem amb claredat que vàrem errar? T’ha passat algunes vegades? Moltes? A mi també! És normal que succeeixi, perquè nosaltres tracem un pla i solament preveiem aquella forma de portar-lo a terme, mentre que la “vida” el “nostre jo superior” o el “pla diví”… té altres alternatives que ens poden ser més útils pel nostre creixement. I com sé jo que quan les coses no surten com les he previst, no és a causa de la meva “mala sort”? Aquesta reflexió et portarà al desllorigador final. Observar la vida, entendre el que et diu, forma part de l’aprenentatge de viure. Quan comencem a caminar caiem moltes vegades, però instintivament ens tornem a alçar i arriba un moment que despertem a l’alegria d’aguantar-nos tots sols; si els dubtes i les pors haguessin estat presents, avui possiblement encara no caminaríem. Passa el mateix en el nostre dia a dia, hem d’apartar els dubtes i confiar en nosaltres i en la nostra intuïció, així donarem un senyal inequívoc a l’univers que l’entenem i que estem amatents, al llenguatge que utilitza per guiar-nos cap al lloc que serà millor pel nostre progrés i creixement. Això és el que penso i intento practicar. Potser et semblarà una mica “esotèric”, però funciona. Prova-ho. Adéu.

Segueix-me a :  LOGO TWITTER PETITLOGO FACEBOOK PETITclica newsletter

I ESTIMAR QUÈ ÉS?

Qui et va explicar què era estimar? Ho recordes? Potser ningú? Potser un amic o bé una amiga? Potser algun representant d’alguna religió? A l’escola? Amb alguna trobada de meditació? Algun hippy? Podria ser que ningú t’hagués parlat mai de què és estimar! Així estàs avui, aquí i ara. Fixa’t que senzill “estimar” però estimar a qui? Estimar què? Estimar com? Ja veus que no és tan fàcil definir-ho. Estimar una professió, és aquell plaer que sents per totes les accions que fas al voltant d’allò que omple la teva vida professional; si no sens plaer és que no l’estimes i el millor que pots fer és canviar d’ofici. Estimar la natura comporta sentir un respecte molt gran per tot el que envolta el nostre medi, representa col•laborar en la preservació de tot allò que ha estat creat per gaudir tothom que vulgui; si no sents res per la natura, potser hauràs d’iniciar algun diàleg amb les formigues que t’aportaran tendresa i sensibilitat, si ho vols fer! Estimar aquest noi o aquesta noia, és sentir-te còmplice en la vida de l’altre, és sentir-te el complement d’ell o d’ella, és experimentar aquella empatia que et provoca que el cor se t’acceleri per la seva presència o pel record d’aquell moment, és emocionar-te per allò que els dos intuïu i que encara no s’ha manifestat… L’amor és experimentar el deliri d’allò inexplicat, l’amor ho cura tot. Si no sents això amb la persona que comparteixes la vida, el millor que pots fer és aprendre. Visca l’amor. Adéu.

Segueix-me a :  LOGO TWITTER PETITLOGO FACEBOOK PETITclica newsletter