COM ENS RELACIONEM AMB ELS MÉS GRANS?

Penso que ens convindrien algunes instruccions sobre com relacionar-nos amb les persones grans i el paper que juguen en una societat madura. Més que res per evitar veure aquests avis que corren desesperats cada matí per arribar a l’hora a deixar els seus néts i que no poden amb el seu cos ni amb la seva ànima. Hauríem de prendre consciència que una societat avançada, entre d’altres coses, seria la que respectés incondicionalment les persones, la natura, els animals i tots els sistemes pacífics de creences. Si passa això ja ens podem començar a felicitar com a poble. Sé que estem en una societat molt competitiva que ens porta a córrer contínuament sense parar, per arribar moltes vegades enlloc! Però la reflexió que plantejo és: tenim molt assumit que als infants i adolescents els podem demanar esforços físics perquè els seus cossos estan preparats per fer-los i no se’ns acut demanar-los que resolguin temes intel•lectuals pels quals no estan preparats. Crec sincerament que procedim d’una forma molt diferent amb la gent gran. Observo que poques vegades som capaços d’aprofitar el coneixement de la vida que ens poden aportar i no tenim cap pudor de demanar-los que físicament és comportin com a gent jove amb l’energia vital per tombar qualsevol dificultat que es presenti. No voldria fer moralisme, però potser valdria la pena revisar-ho? Aquí ho deixo. Una abraçada. Adéu.

Segueix-me a :  LOGO TWITTER PETITLOGO FACEBOOK PETITclica newsletter

Anuncis

SOM? O ETS, DEPREDADOR?

Què entenem per depredador? Segons el diccionari: Consisteix en la “caça i mort” que pateixen alguns individus d’algunes espècies (presa), per part d’altres que se’ls mengen, anomenats depredadors o enemics naturals. Et recorda alguna situació que vius? A mi sí! Potser no ens maten, perquè no està ben vist, però a tots ens han caçat infinitat de vegades i pretenen menjar-nos l’espai vital perquè quedem presoners del seu estratagema. Si no prens consciència d’aquesta situació et converteixes en un exemplar únic per ser devorat. De què parlo? Dels poders fàctics que manipulen les realitats, perquè estiguem entretinguts. Dels que et donen diners fàcilment mostrant-se com anyells i es converteixen en llops quan no els els pots retornar en el termini. De la teva exparella que rabiosa per la nova situació, està fent contínuament xantatge emocional als fills d’ambdós. Del teu o teva cap, que et mira com un objecte sexual i et devora quan no atens les seves demandes. Dels pares, les tietes i els avis… que abusen del rol de desvalguts per fer-te esclau al seu costat. I dels fills que manipulen les febleses dels pares i els neguen poder ser autosuficients… “Qui estigui lliure de culpa que llenci la primera pedra!” Amiga, amic, tu ets l’artífex de la teva vida, cuida’t, respecta’t i fes-te respectar per allunyar-te per sempre més dels “depredadors”. Fes silenci a la teva vida per observar-la! Un bon discerniment! Adéu.

Segueix-me a :  LOGO TWITTER PETITLOGO FACEBOOK PETITclica newsletter