LA INCERTESA ÉS PROGRÉS!

Que la incertesa és un camí de progrés, jo ho crec fermament, encara que de sobte pot semblar contradictori, sobretot per la forma que ens han educat. La dinàmica de la vida ens porta a caminar per les mateixes voreres cada dia, cultivem les mateixes amistats, si en tenim, fem els plats escaients que ja coneixem, mirem els programes de la “tele” que tenim per costum, i fem sexe el dia que toca amb qui toca i al lloc que toca. Com podeu intuir, si us sentiu identificats amb alguns dels comportaments descrits, podeu concloure sota el meu punt de vista, que una vida excessivament creativa no la porteu, oi? Per què actuem d’aquesta manera? Quasi sempre, perquè busquem seguretats i no ens agrada explorar nous camins que comportin el risc de perdre’ns en el trajecte. Perquè el que és conegut comporta esforçar-se menys, perquè el que hem fet moltes vegades passa a formar part de les rutines de l’inconscient i ho fem mecànicament. Quan estàs preparat/ada per viure amb incerteses? Quan les pors han desaparegut de la teva vida! A partir d’aquest moment agafes les regnes de la teva vida i circules pels camins que vols per desconeguts que siguin, ja que confies en tu i estàs absent de pors irracionals que et bloquegen i t’immobilitzen. És fantàstic degustar aquest nou estat, perquè et fa sentir bé amb tu i amb tots els que t’envolten. Bé doncs, si vols et pots posar a treballar ara. Ho vols? Adéu.

Segueix-me a :  LOGO TWITTER PETITLOGO FACEBOOK PETITclica newsletter

Anuncis

VIUS O SOBREVIUS?

És tan diferent encara que fàcilment ho confonguem… De fet, tinc la sospita bastant comprovada que hi ha moltes persones que sobreviuen durant tota la seva vida i si els ho preguntes possiblement et diran que tenen una vida normal. Si entenem que sobreviure és el fet de romandre viu després d’una acció destructora, ens pot donar alguna pista sobre l’anormalitat del que anomenem normal. He sentit moltes vegades: “No sé què em passa? Però no estic bé”, però tristament l’anàlisi es queda aquí. Tots nosaltres hem tingut moments difícils a la nostra vida, que inevitablement ens aboquen a prendre una de les dues solucions, la bona és entendre i resoldre la nova situació i el nou repte que se’ns planteja. La que hauríem de desestimar és la que la nostra ment ens fa creure, per mandra, que no n’ hi ha per a tant i que el que ens succeeix és del tot normal. Moltes vegades, aquest és el punt de partida de molts problemes, frustracions, angoixes i ofecs que et fan “sobreviure” però que t’aparten definitivament de l’alegria de viure i et fan presoner d’una vida monòtona, trista, avorrida i sense objectius. No t’enganyis, “el pensament és creatiu” i per tant si ho creus, en aquest precís moment agafes la responsabilitat i el poder de la teva vida, convertint-te amb l’artífex de la situació present i amb la capacitat per canviar tot allò que no t’agrada. Deixa de sobreviure… Tu pots si ho vols fer. Ànims, tot està per escriure. Adéu.

Segueix-me a :  LOGO TWITTER PETITLOGO FACEBOOK PETITclica newsletter