QUE AQUEST ANY SIGUI MILLOR!

Així de rutinari surt de les nostres boques, “que l’any proper sigui millor que aquest”, i després afegim un somriure si el nostre interlocutor no ens interroga sobre el perquè del nostre desig. Si ens el pregunten, comencem a enumerar totes les dificultats que hem tingut durant l’any. Normalment ens quedem en aquesta etapa i quan arriba el final del mes de gener, potser mirem una mica enrere tot observant si alguna cosa o aspecte de la nostra vida ha canviat de fesomia. Alguns són més pacients i revisen la situació al cap de tres mesos, sis o dos anys… Normalment la situació no ha millorat. I si ho pensem amb una certa lògica, té molt de sentit que tot continuï igual. Solament podem tindre uns efectes diferents, si variem les causes! Així de senzill. Si vols collir raïm el millor que pots fer és plantar ceps i esperar el temps necessari per recollir els fruits. Això és el que cal fer i malauradament poques vegades estem disposats a passar dels desitjos a les accions. Us proposaré un mètode per fer petits canvis per millorar situacions. 1- Definim què és el que volem canviar. 2- Preguntem-nos si la nostra situació econòmica, mental, física o espiritual permet el canvi. 3- Si la resposta és afirmativa, decidim en quin temps volem aconseguir l’objectiu. 4- Trossegem el temps en etapes. 5- I ara ja no tenim excusa, hem de començar a caminar en la direcció correcta i treballar pel que volem. Molt d’èxit. Adéu.

Segueix-me a :  LOGO TWITTER PETITLOGO FACEBOOK PETITclica newsletter

ERA UN HOME PODERÓS!

Havia nascut en un barri benestant de la zona alta de Barcelona, tot el que coneixia respirava abundància i possessió. Ell feia tot el que sabia, evidentment si algú pidolava al seu carrer, com que ningú li havia mostrat aquella realitat, ell no s’hi fixava i era coherent amb les informacions que tenia. Cal aclarir que sempre per Nadal al porter de la finca li donava un “aguinaldo” i ho feia de bon grat, perquè era el que tocava, segons li havia explicat el seu pare. A l’entrar a la seva empresa una remor de talons llargs feien aquells sorolls elegants que el posaven a to. Una mirada interrogadora i sensual alhora, la recollia amb aquella naturalitat dissimulada que encobria la disbauxa de la nit passada amb la seva companyia. Toca treballar, es diu amb el pensament sens moure ni un mil•límetre la seva llengua. Què toca? Pregunta? Uf, això i prou! Perquè he quedat per dinar i tinc una reunió que si surt bé podrem reduir molts llocs de treball produint el mateix. Les pulsacions s’havien accelerat i ell ho notava. Al vespre a l’arribar a casa estava destrossat i sens sopar es va dutxar i se’n va anar a dormir. Pobre home, va quedar adormit en el mateix moment que el seu cap es va recolzar en el coixí. Un somni el va envair i el va transportar al món que vivia cada dia… Va quedar molt sorprès, perquè la seva consciència li va mostrar una part que desconeixia. Va quedar tan impressionat que ja no va voler despertar! Pobre! Adéu.

Segueix-me a :  LOGO TWITTER PETITLOGO FACEBOOK PETITclica newsletter