ERA UN HOME PODERÓS!

Havia nascut en un barri benestant de la zona alta de Barcelona, tot el que coneixia respirava abundància i possessió. Ell feia tot el que sabia, evidentment si algú pidolava al seu carrer, com que ningú li havia mostrat aquella realitat, ell no s’hi fixava i era coherent amb les informacions que tenia. Cal aclarir que sempre per Nadal al porter de la finca li donava un “aguinaldo” i ho feia de bon grat, perquè era el que tocava, segons li havia explicat el seu pare. A l’entrar a la seva empresa una remor de talons llargs feien aquells sorolls elegants que el posaven a to. Una mirada interrogadora i sensual alhora, la recollia amb aquella naturalitat dissimulada que encobria la disbauxa de la nit passada amb la seva companyia. Toca treballar, es diu amb el pensament sens moure ni un mil•límetre la seva llengua. Què toca? Pregunta? Uf, això i prou! Perquè he quedat per dinar i tinc una reunió que si surt bé podrem reduir molts llocs de treball produint el mateix. Les pulsacions s’havien accelerat i ell ho notava. Al vespre a l’arribar a casa estava destrossat i sens sopar es va dutxar i se’n va anar a dormir. Pobre home, va quedar adormit en el mateix moment que el seu cap es va recolzar en el coixí. Un somni el va envair i el va transportar al món que vivia cada dia… Va quedar molt sorprès, perquè la seva consciència li va mostrar una part que desconeixia. Va quedar tan impressionat que ja no va voler despertar! Pobre! Adéu.

Segueix-me a :  LOGO TWITTER PETITLOGO FACEBOOK PETITclica newsletter

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s