TALLAR EL CORDÓ!

Nou mesos aproximadament a la panxa de la nostra mare i naixem amb el mandat inequívoc de créixer i complir, és el que jo crec, que pot ser diferent del que creguis tu, amb els compromisos adquirits abans i durant tota la vida. Que ho fem, o no, solament depèn de la nostra decisió personal. Però no sempre és tan senzill com acabo de dir, perquè estem rodejats d’altres, de l’entorn que en diem familiars, amics, germans, pares, caps, que poden retardar, entorpir o espatllar aquest cicle. Què passa a la nostra vida si notem que en els fets importants que hem de resoldre, ens sentim desemparats, confosos, mancats de força i poder, per prendre les decisions pertinents? És que som covards? És que no estem preparats per afrontar les situacions? És que sempre decideixen d’altres les nostres coses? Podria ser una mica de tot! Si et trobes en alguna d’aquestes situacions, probablement hi ha una baula de la cadena de creixement, per dir-ho d’una forma gràfica, que no està tancada i per tant et quedes desconnectat, sense solucions, per resoldre els teus problemes. Si és així et recomano revisar si tens algun lligam “cordó” amb els pares, parella, etc., i si el descobreixes, talla’l immediatament si vols ser lliure. I pels pares que no l’han tallat, els demanaria que prenguessin consciència de com entorpeixen el progrés dels seus fills/filles, i que permetessin que les seves creacions es fessin adultes i volessin del niu. Adéu.

Segueix-me a :

 LOGO FACEBOOK PETITLOGO TWITTER PETITclica newsletter

Anuncis

JO, CALMA! I TU?  

CALMA, segons els diccionaris, equival a dir tranquil·litat, manca d’agitació o de presses. Aquesta forma d’actuar és contrària a la que ens han ensenyat d’ençà que vàrem nàixer. De fet, hem après que com més ràpid millor. Que com més intens millor. Que com més excitant millor. Que com més estressant millor… Fins que un dia fem un “pet”, rebenten totes aquestes creences perverses que tant mal ens fan i caiem en un desencís i desconcert que ens fan sentir perduts en el món. Quan succeeix això, és el moment precís d’enfilar un nou graó en el procés de creixement. És cert que la societat consumista ens hi empenyerà de nou, si ens abandonem; per tant, caldrà està amatents al que creiem que és important. Podríem aprendre de la natura algunes coses útils. Els arbres, sobretot els salvatges, creixen al ritme just. Les aus migratòries calculen el temps necessari pel viatge que hauran de fer. Els salmons tenen en compte el recorregut per poder pujar a les capçaleres dels rius per pondre. Els planetes es mouen en els temps precisos per no xocar entre ells i poder guardar les distàncies precises per l’equilibri del sistema. Si observem bé, doncs, tot és equilibri en la natura i nosaltres volem manipular els temps per arribar “enlloc” i  en alguns casos emmalaltir. “Jo (el teu nom) accepto i practico la calma”, pot ser una bona afirmació per practicar-la i encarar les passes en aquesta direcció. Practica, si vols. Adéu.

Segueix-me a :

 LOGO FACEBOOK PETITLOGO TWITTER PETITclica newsletter