POTS RECTIFICAR!

Avui fa sol, ell i ella ho veuen tot bastant bé; ahir feia fred, queia una fina pluja i els dos varen decidir tancar-se a casa, deprimir-se i fer-se autosabotatge. En quaranta-vuit hores han basculat de les boirines a la foscor i no tenen cap argument ni el volen trobar per explicar aquest canvi “d’humor” segons diuen. Ell, fa anys, gaudia d’una situació que li permetia ignorar el fred i la pluja i tots els moments estaven plens de “felicitat aparent” i d’evasió a les preguntes i proves que arribaven a la seva vida. Ella va renunciar a la feina que havia volgut tota la vida i va aclucar els ulls per estar al costat del seu amor, que l’havia enlluernat des del primer moment que el va veure. Ell ara, quan sent fred, recorda aquells moments del passat en què no calia preocupar-se de res, i és clar els voldria traslladar en el seu present, però ho ha provat moltes vegades i no ha pogut aconseguir-ho. Avui entén que en el passat no va prendre consciència del present que vivia i, per tant, no va sembrar el que calia per recollir en el futur. A ella amb la pluja li entra la malenconia de no ser on voldria, per haver abandonat els seus somnis professionals i contínuament es recrimina la decisió que va prendre. Aquesta actitud no l’ha portat enlloc i finalment ha entès que la renúncia al que ens fa feliços, no és cap bona companya de viatge, així que ha decidit estudiar la manera justa de reprendre el camí que mai hauria d’haver abandonat. Adéu.

TWITTER I FACEBOOK

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s