EQUIVOCA’T I PROGRESSA!

Ell anava mirant a un cantó i a l’altre; semblava que per donar un pas necessités tenir-ho tot controlat i la seguretat absoluta que ningú ho podria fer millor. A la vida va fer poques coses, perquè sempre invertia molt més temps del necessari per decidir i davant del dubte quasi sempre retrocedia i s’argumentava que potser en un altre moment ho veuria amb més claredat i aleshores ho faria. Quan es va retirar de la vida laboral, disposava de molt temps i un dia, parlant amb un bon amic seu sobre la vida professional, li va confessar que mai l’havia satisfet la feina que tenia. No va tindre fills, perquè l’horroritzava la possibilitat que poguessin nàixer amb alguna malformació. Trepitjava fort de peus a terra, tal com deia ell, i mai va viatjar amb vaixell ni avió, perquè li semblaven poc segurs i “ja se sap el que et pot passar”. Tenia un gos que se l’estimava molt, però el pobre animal sempre tenia els ulls tristos quan li demanava, amb la mirada, que el deslligués per poder saltar, córrer i ser lliure. La seva esposa els primers vint anys va intentar canviar-lo, però no ho va aconseguir i pocs anys després el va abandonar. Ell quan feia balanç de la seva vida no n’estava gens satisfet, perquè encara que no comprenia el mot, no havia tastat la felicitat. Va morir i no va descobrir l’error tan gran comès en aquesta existència: “la por a equivocar-se el va immobilitzar, aïllar i reprimir totalment”. Amic meu la propera existència fes-ho millor. Adéu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s