VULL QUE SIGUIS FELIÇ!

Caminava al matí per un carreró de la meva ciutat, encara amb la ment ocupada per les notícies del diari i la boca perfumada del cafè que acabava de prendre, quan sento una constatació i una ordre d’una dona de mitjana edat que possiblement patia molt per la situació que estava vivint algú proper. Vaig interrogar-me si parlava amb la seva parella o amb algun fill o filla. No crec que es pogués adreçar a cap amic amb aquests termes. Amb els ulls molt oberts, caminant de pressa i gesticulant amb molta seguretat va etzibar-li: “És que no ets feliç i jo vull que siguis feliç!”. Afirmar que algú no és feliç, pot ser arriscat, però entra dins de la capacitat que tenim per emetre judicis dels altres. Ara bé, exigir a algú “que siguis feliç”, perquè així ho disposo, no us sembla que pot ser una mica massa agosarat? I com es fa per ser feliç? Pot preguntar-se qui rep l’ordre, i possiblement no s’atrevirà a demanar la recepta, perquè és molt difícil confiar en algú que reclama una actitud sense conèixer la realitat. Qui té poder per exigir a un altre que sigui feliç? Ningú. Som lliures i decidim el que volem i quan ho volem i si no ho fem així d’altres decidiran per nosaltres. Estaria bé, si vols ajudar a qui estimes, que suggerissis un canvi d’actitud en la seva vida, però embolcallat amb molt de respecte, comprensió i si podem compassió. Bé, si vols, ara pots reflexionar com actues tu davant de situacions similars. Pensa-ho! Adéu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

Anuncis