TINC MÉS PASSAT QUE FUTUR. QUÈ FAIG?

El dia que observis que te’ns més passat que futur, vol dir que ja te’ns una edat i que quan la multipliques per dos ja veus que la xifra resultant és excessiva i que tens poques possibilitats d’arribar-hi. Quan esdevé aquest pensament, normalment la nostra ment ens porta a voler fer una mica de balanç de com hem viscut la nostra vida. Alerta! Aquest és un moment perillós, perquè el que decidim, sigui de forma conscient o inconscient, marcarà l’estil de la nostra vida futura. Si ens enganxem en els records, en les coses que vàrem fer tant les positives com les negatives, correm el risc, permeteu-me la metàfora, “que ens passi el temps de plantar allò que ens ha d’alimentar l’endemà”. Un altre pensament que ens pot envair, és voler fer tot allò que creiem que tenim pendent i viure de forma desaforada tot el temps que reconeixem que hem perdut, i aleshores ens transformem amb uns éssers estranys i curiosos que la societat observa i que acaben catalogant com a “rara avis”. Per tant, la clau per estar bé quan tenim més passat que futur és acceptar la nostra realitat i viure “EL PRESENT“. Per a mi, viure el present representa estar en pau en el moment que vius, sense sentir enyorança del passat ni delit irracional del futur. De fet, si tinguéssim la capacitat i la intel·ligència de viure el present en tota la nostra existència, tal com ho fem mentre som infants, seríem molt més feliços del que som. A veure si som capaços. Adeu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

Anuncis

CAL APRENDRE A MORIR!

Com que molta de la gent que ens educa tem la mort, ens prepara per aquest moment de forma inadequada. Fins i tot la medicina i les institucions no l’accepten i no permeten que un es mori en pau. Els familiars l’amaguen com un fet delictiu als infants, en comptes de preparar-los amb naturalitat davant la mort d’avis i gent propera a ells. Tothom s’hauria d’harmonitzar amb la mort per permetre que aquells que ja han de marxar ho puguin fer en pau. Cal aprendre a morir mentre vivim. Però com podem preparar els nostres fills per aquest trànsit si nosaltres estem plens de pors? Aquí comencen algunes de les reflexions que vull fer al voltant de la mort. La primera cosa que caldria fer, seria acceptar la mort de forma natural, entenent que és un pas més del procés de la vida… tant per part de pares, com dels avis, metges, educadors i institucions. Què hauríem d’entendre, assajar i practicar durant la vida? Com a cosa molt important assenyalaria practicar la capacitat de saber desaferrar-se de totes les coses i no ser esclau de res ni de ningú; ja sé que no és fàcil, però tenim tota una vida per practicar. Fer això que sembla molt difícil, i ho és, comporta preparar-nos per aquell moment que desconeixem quan arribarà. Bé doncs, com tancarem la nostra vida? Jo us explico com voldria tancar la meva, sabent que moro, acompanyat de l’amor dels que estimo, compartint pors, llàgrimes i rialles i marxant… Adeu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

I TU, DE QUIN COLOR ELS PINTES?

Hola, com estàs? Bé, bé molt bé i tu? Anar tirant i aguantant el xàfec. Us sona haver escoltat o ser protagonista d’aquesta introducció a una conversa? Els que diuen molt bé, millor que ho estiguin, però moltes vegades l’expressió amaga la ignorància de l’estat en què vivim o no voler parlar amb l’interlocutor de la nostra situació. Si la resposta és aguantant el xàfec, prepara’t, perquè possiblement seràs el contenidor on t’abocaran tot el “xàfec”. En aquest moment has de decidir si et carregues de compassió o et fas fonedís i desapareixes. Tothom vol estar bé i és normal que sigui així, però hi ha moltes persones que no estant disposades a “créixer” per ser més felices. I què fem moltes vegades per ignorar els problemes que tenim? Doncs, fixat bé que el que fem normalment és “anar a comprar una bona pintura, a poder ser blanca i pintar tots els problemes que tenim d’aquest color” i aleshores ja estem en disposició d’explicar al món que estem molt bé i que som feliços. Et sona? Pels que vulguin saber una mica més de com funciona la nostra ment, permeteu-me recordar el que va dir Carl G. Jung, un gran savi i psicòleg espiritual, deixeble de Freud, que crec que il·lustra prou bé el que estem analitzant: “Fins que l’inconscient no es faci conscient, el subconscient seguirà dirigint la teva vida i tu li diràs destí”. I ara si us sembla, feu una immersió al vostre subconscient i deixeu de pintar-lo. Èxit. Adeu.

HIGIENITZAR-SE  DE LES XARXES!  

No és pas la primera vegada que parlo de les xarxes i de les seves bondats i de les seves toxicitats. Potser després d’uns anys d’utilitzar-les, moderadament, entenc millor el que li passa a l’usuari que entra en la inèrcia i dependència de la “pantalleta” o la pantalla de l’ordinador. Realment és addictiu! Perquè a poc a poc et va robant el temps, la voluntat, el pensament i la pròpia personalitat. Si bé és cert que hi pots trobar algunes coses interessants, també és cert que les pots trobar a les enciclopèdies, als tractats de filosofia, als llibres de psicologia i també visitant en directe el nutricionista o l’herbolari. El que passa és que l’eròtica de tindre tot el poder, aparentment, a les teves mans et fa sentir dominador de la teva vida i navegant segur del teu destí. No vull desmentir als que ho creuen, però si camines per la vida practicant l’art de l’observació veuràs els nens que imploren, i fins i tot reclamen a plor rabiüt, l’atenció del pare o la mare que valora més l’última notícia, la xafarderia, la curiositat o l’acudit que la dolça mirada d’ells. I què dir dels que t’atropellen pel carrer sense tindre consciència que hi ha més gent que ells, transitant per la vorera o per la carretera? Crec que és el moment de reflexionar sobre l’ús que fem del mòbil i les xarxes. Jo porto uns trenta dies sense fer cas a les xarxes i el balanç és súper positiu. Si no contestes o no debats i et diuen que ets un mal educat, sempre els pots dir que ets lliure! Adeu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

QUÈ ATRAUS?  

Sistemàticament es trobava amb les mateixes persones, les mateixes situacions i els mateixos resultats. S’havia fet tan savi/sàvia que podia preveure el que succeiria en un moment determinat o bé en una situació concreta. Les seves amistats i parelles, en portava dues de serioses i unes quantes sense importància, deien que quan afirmava que tal situació succeiria d’una manera determinada, quasi sempre encertava. Pels que l’acompanyaven era fins i tot divertit, però per ell/a després del temps i d’haver-se cansat de donar tant de “menjar al seu ego”, la veritat és que la situació el/la començava a molestar. Tu sí que vas per la vida amb tranquil·litat, li deien, ja preveus amb temps el que succeirà i et prepares. Durant molts anys per ell/a fins i tot va ser divertit, però ara ja n’estava tip/a. Van entrar en un període de dubtes, introspecció i silenci. El silenci els va portar a intuir que potser les realitats que intuïen, les creaven ells? Després de molts anys afirmant situacions negatives, van començar a experimentar sobre actituds i pensaments positius i comprovaven com es materialitzaven els resultats esperats. Ostres, quin poder tenim! Es deien internament… Realment era poder? No, estaven descobrint la “llei d’atracció” que actua en cada un de nosaltres encara que la desconeguem. Aquesta llei diu que som imants i que exercim atracció cap a les coses o persones sincròniques amb les nostres creences i pensaments. Què atraus? Adéu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

COL·LECCIONES? O ACUMULES?

Col·lecciones? Sí? Vol dir que hi tens algun interès a  guardar-ho, oi? Que no ho saps? Doncs potser caldria que t’ho plantegessis, perquè si no ho fas hauràs de buscar un magatzem més ampli per guardar-ho tot. Potser acumules pel dia que tinguis temps de triar-ho? O potser perquè et fa una cosa… llençar-ho? Si te’ns el costum sistemàtic de guardar i un dia disposes del temps necessari per revisar-ho, t’adonaràs de la quantitat de coses inútils que has acumulat, per cert, moltes d’elles són coses que havies oblidat i també trobaràs coses desconegudes que no reconeixeràs haver-les guardat. Bé, fins aquí em val la metàfora per explicar-te què passa en el nostre cervell si acumulem pensaments inútils o experiències negatives en el camp emocional que les guardes de forma permanent al teu subconscient. Mira, no som diferents a l’exterior i a l’interior, vull dir que si acumules a l’exterior, pots deduir que acumules a l’interior coses que t’impedeixen ser feliç. Et serveix d’alguna cosa reviure aquell fet desagradable amb la teva parella, l’amic o el teu cap de forma permanent? Sí, et serveix per entristir la teva vida! Va, amb situacions com aquestes cal que arreglis les diferències perdonant i alliberant-te de les cadenes que t’aferren a la situació. Fer això del teu món interior és el mateix que llençar tota aquella roba que fa tres anys que no et poses i que ocupa un espai inútil al teu armari. Va, anima’t, fes neteja de fora i de dintre! Adéu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

I TU, TREBALLES?

Si actualment treballes, et pot servir la reflexió que faig per a la propera millor feina que t’està esperant. Si no te’ns treball en aquest moment, et plantejo un procediment per aconseguir-lo i conservar-lo fins que en puguis assolir un de millor. La primera actitud i disposició mental per aconseguir un treball, és la bona capacitat d’acceptar el primer que arribi. Ja sé que penses que el treball que mereixes és superior al que t’ha sortit, però si el rebutges, “l’univers” no ho entendrà i retardarà les futures oportunitats. La segona clau per assolir l’èxit és que tinguis una actitud positiva i d’agraïment vers el treball actual, rebutjant la crítica, el mal humor i els pensaments càustics cap a la feina que tens. La propera acció que hauràs de fer, serà definir el nou tipus de treball que vols i orientar totes les teves passes i accions en aquesta direcció. En aquest moment et recomano que adoptis una actitud mental positiva i d’agraïment cap aquest treball que ja va venint a la teva vida. I ara cal somriure, confiar i donar temps a “l’univers”, perquè es manifesti. M’agradaria explicar l’últim cas que he viscut, per als descreguts. Una bonica jove amb una carrera universitària i dos màsters, em servia el cafè cada dia en una cafeteria amb un somriure d’orella a orella. Ella no defallia i contínuament sembrava la llavor de la feina que anhelava i evidentment en el moment adequat li ha arribat el treball que havia projectat. Quan la veig encara somriu. Bravo! Adéu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter