ENAMORAR-SE DE LA MALALTIA!

Últimament hi ha un fenomen que observo amb cert interès i potser preocupació. M’adono que a mesura que es van posant anys i sobretot a partir d’una certa edat o situació familiar l’“anormalitat” és “estar bé”. Que no et faci mal res, que les analítiques cada any surtin correctes, que no calgui tindre una agenda plena de proves i d’especialistes de la salut que et guiïn i curin contínuament, la veritat és que sembla una mica avorrit ja que manquen temes de converses i d’altres coses. Fixa’t bé què fan els nens quan reclamen l’atenció perquè ningú els fa cas… s’emmurrien, baixen el cap, es comencen a tocar els ulls, la cama el dit o la llengua i a prémer els llavis fins que algú els pregunta: Què et passa? Em fa mal aquí! I tot seguit es posen a plorar. És real el que diu? Li fa mal? En molts casos possiblement no, però és el mecanisme per reclamar l’atenció de l’adult. Sé que no es pot generalitzar i que ningú s’enfadi d’entrada, però podríem pensar que possiblement un bon feix de malalties de la gent “una mica gran”, són reals? O el que estan amagant i reclamant subtilment i inconscientment és que se’ls tingui en compte, se’ls cuidi i se’ls estimi? Crec que val la pena mirar l’entorn que tenim i prendre consciència del que podem fer, perquè els altres per reclamar la nostra atenció no es vegin forçats a ENAMORAR-SE DE LA MALALTIA. Va, actua! Que potser et sorprens i ajudes a sanar els altres. Adeu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

Anuncis

NAIXEM AMB UNA MATRÍCULA O UN CODI?

Una matrícula o un codi és el que diferencia els objectes de la mateixa marca, model o espècie. I amb els éssers humans, també passa que tenim una matrícula? Jo crec que sí, i intentaré explorar i exposar per què ho crec. Heu pogut trobar alguna vegada dues persones iguals? No? Estem d’acord, per tant, que som autèntiques peces úniques en el planeta! És com si un fil ens aconduís des de l’inici de la creació fins tota l’eternitat. Allan Kardec explica com, encarnació darrere d’encarnació, escollim el nostre destí per assolir aquell coneixement pendent. L’astrologia psicològica i C.G. Jung expliquen la individualitat de cada ésser i els potencials amb què arribem aquí i amb els que hauríem de marxar. La numerologia, des de Pitàgores, et fa veure els camins que hauràs de recórrer per ser més feliç i el que hauràs d’aprendre per destí. I pels cristians, segons Hélène Renard, cal recordar que, fins al segle tercer, s’acceptava la reencarnació com una realitat inqüestionable que apartava de la vida la bona sort o la mala sort. Potser cal aprofundir més en la nostra realitat, perquè si no, com deia  Jacques Monod, haurem d’acceptar la necessitat de l’atzar. Jo crec que són els nostres orígens els que ens fan diferents i per això no som comparables, ni podrem créixer si volem assemblar-nos a un altres… Som únics i cal continuar embellint-nos i perfeccionant-nos. Ah, per cert, us ho havia dit? Jo sí que crec que naixem amb una matrícula. Adeu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

ELS SENYALS ET GUIEN?

Últimament sento molta gent que està pendent dels senyals que li arriben per decidir si segueixen el camí de la dreta, el de l’esquerra o bé continuen pel del centre. Ostres! I jo em pregunto, si és cert que aquests senyals existeixen, quina feinada, oi? Has d’estar totes les hores del dia observant els senyals que no sé qui envia, per actuar de manera coherent amb el missatge que imagines. Doncs no sé si ets d’aquest grup, però si t’hi identifiques vol dir que alguna cosa et passa a tu que et fa sentir empatia amb ells. Jo personalment també crec que hi ha moments en què la vida o l’univers ens parla i que cal està amatents a aquestes intuïcions que podem percebre, però fixa’t bé que les bones, apareixen quan no les busques o després d’haver-les sol·licitat anteriorment. Vull dir amb això que aquell que espera el senyal per actuar crec que s’equivoca. I això em fa pensar que algunes vegades em preguntaven durant l’època que em dedicava a les arts plàstiques, com m’inspirava? I sempre els deia la resposta que va donar el gran Picasso, “quan arribi la inspiració (el senyal) que et trobi treballant! Bé, doncs, podríem dir que acceptar que els senyals corroborin o rebutgin les accions que fem… podria ser un camí. De totes maneres, em quedaré més tranquil si afirmo el que realment crec! Si confies en tu, vull dir que no tens por per funcionar per la vida, cada vegada necessitaràs menys els senyals. Apa, confia-hi! Adeu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

GRUP DE WHATSAPP, PER A QUÈ?

Grup de whatsapp per comunicar-te i parlar de tot allò que succeeix i et passa pel cap o exclusivament d’allò de què pots parlar? Potser no t’havies parat a pensar-ho? Podria ser que el teu grup és tan avançat que permet parlar de tot sense restriccions. Si és així et felicito, perquè deu ser dels pocs que està permès fer-ho. Fa molta gràcia observar i algunes vegades escoltar converses alienes que la gent es disculpa per haver errat amb l’enviament del whatsapp al grup equivocat, quan en realitat s’ha equivocat en mesurar el filtre del que es pot parlar en el grup concret. I això xoca molt amb la reclamació contínua de la gent sense distinció d’edat que reclama llibertat d’expressió. Com quedem? La vols, aquesta llibertat? O potser cal ser més selectiu alhora de triar la gent amb qui et comuniques en qualsevol mitjà? Des de fa molt temps que vivim una certa convulsió política amb punts de vista diferents i és fàcil trobar famílies que per continuar trobant-se per festes, renuncien a poder parlar d’allò que realment els ocupa i preocupa, i un es pregunta: quin sentit té i si val la pena. Jo personalment crec que no val la pena encotillar-se amb gent que reprimeix la meva llibertat d’expressió, per tant si un dia m’hi trobo, tinc clar el que faré, sortir-me’n ràpidament. Possiblement si el que penses és que respectes la llibertat de l’altre, el teu “llenguatge mental” ja no et permetrà coincidir amb aquest tipus de persona. Sigues lliure, si vols. Adeu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

RESILIÈNCIA! resistir i superar…

Per alguns de vosaltres possiblement el mot resiliència pot ser nou, però segur que l’heu patit moltes vegades i si no és així cal felicitar-vos, perquè demostra que teniu un creixement personal envejable. Si fem una combinació del significat mecànic i del psicològic, del terme resiliència, podríem dir que és la capacitat que té cada una de nosaltres per a resistir i superar agressions continuades de l’exterior. Us sona? Quantes vegades ens mosseguem la llengua per no crear un nou conflicte? Doncs bé, quan procedim d’aquesta manera i resistim vol dir que actuem com una persona resilient. I un es pot preguntar si és bo per a la nostra salut actuar d’aquesta manera? Doncs jo crec que depèn! Si gaudeixes d’una bona autoestima, possiblement actuar d’aquesta manera no t’afectarà, perquè arribarà el moment que prendràs consciència que algun òrgan o sistema del teu cos en pot sortir perjudicat i acabaràs amb la resistència i resoldràs la situació traumàtica i fins i tot podràs sortir-ne enfortit, de la situació viscuda. Però què passa si la teva autoestima està sota mínims? Aleshores et sentiràs dèbil i resistiràs, lluitaràs, t’angoixaràs i el final del camí serà emmalaltir d’incomprensió i d’infelicitat. Ja veus que la clau és cultivar una bona autoestima que et faci amorós en tu mateix amb capacitat per acceptar les noves situacions i amb un criteri clar per respectar-te i calibrar el final de la resistència. Et desitjo èxit. Adeu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

TRIA, SILENCI O SOROLL?

Amiga i amic, ja et puc avançar que t’ho poso bastant fàcil fer la tria que et plantejo, ja que si no ets l’excepció, triaràs el silenci, perquè l’estat habitual que tens és de soroll. La pregunta és, podem triar silenci, quan és un estat desconegut per a molts de nosaltres? Totes les coses que som i practiquem són fruit del coneixement adquirit o bé del pensament profund individual que ens fa traspassar les barreres del conegut. El soroll, és l’efecte causat per la societat estressant i competitiva en què vivim, que no ens permet renunciar en cap moment a devorar informació o desinformació a mantenir-nos amb activitat contínua sigui esportiva, culinària, professional o intel·lectual, que ens arrossega a ocupar tot el temps amb coses “útils i valuoses” segons els nostres coneixements adquirits. I, doncs, si decideixo triar silenci, la pregunta és com ho faig? Si un dia et fas aquesta pregunta ja has iniciat el camí de “mil passes” de què parla en Lao Tse. Per fer silenci a la nostra ment és necessari adquirir coneixement en l’art d’estimar-se, d’acceptar-se i de respectar-se. Aquest coneixement farà que la nostra autoestima desperti i que sigui més senzill deturar el soroll dels pensaments tòxics que ens porten al passat i al futur sense permetre’ns gaudir del moment present de “l’aquí i de l’ara”. Un petit exercici per fer silenci podria ser anar al bosc i escoltar les passes de les formigues… Silenci, és igual a poder per decidir! Prova-ho. Adeu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

TINC MÉS PASSAT QUE FUTUR. QUÈ FAIG?

El dia que observis que te’ns més passat que futur, vol dir que ja te’ns una edat i que quan la multipliques per dos ja veus que la xifra resultant és excessiva i que tens poques possibilitats d’arribar-hi. Quan esdevé aquest pensament, normalment la nostra ment ens porta a voler fer una mica de balanç de com hem viscut la nostra vida. Alerta! Aquest és un moment perillós, perquè el que decidim, sigui de forma conscient o inconscient, marcarà l’estil de la nostra vida futura. Si ens enganxem en els records, en les coses que vàrem fer tant les positives com les negatives, correm el risc, permeteu-me la metàfora, “que ens passi el temps de plantar allò que ens ha d’alimentar l’endemà”. Un altre pensament que ens pot envair, és voler fer tot allò que creiem que tenim pendent i viure de forma desaforada tot el temps que reconeixem que hem perdut, i aleshores ens transformem amb uns éssers estranys i curiosos que la societat observa i que acaben catalogant com a “rara avis”. Per tant, la clau per estar bé quan tenim més passat que futur és acceptar la nostra realitat i viure “EL PRESENT“. Per a mi, viure el present representa estar en pau en el moment que vius, sense sentir enyorança del passat ni delit irracional del futur. De fet, si tinguéssim la capacitat i la intel·ligència de viure el present en tota la nostra existència, tal com ho fem mentre som infants, seríem molt més feliços del que som. A veure si som capaços. Adeu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter