COM EDUQUEM ELS FILLS?

 

És cert que no ens van donar cap llibre d’instruccions sobre com exercir de pares, però això no justifica que ens escudem en aquesta manca d’informació per no cultivar-nos amb el noble ofici d’educar. Quan observo el món, tinc la sensació que hi ha una voluntat exagerada de fer-ho bé, amb els fills, fins a l’extrem de sobreprotegir-los tant que els fem dèbils, en un món cada vegada més competitiu i poc amable. Jo sóc de l’opinió que cal tindre clar que l’escola compleix una funció instructiva i una part d’educació, però que el mirall en qui es miraran conscientment i inconscientment els fills per formar-se i enfrontar-se al món seran els pares en les seves formes, actituds i comportaments. Si dones validesa a aquesta opinió, tindràs la necessitat de responsabilitzar-te com a pare/mare i faràs servir el sentit comú per les coses que no en tinguis coneixement o bé buscaràs el coneixement on el tinguin. Crec fermament que en educació i creixement personal, s’ha de ser estratega per aconseguir allò que amb tanta claredat tu veus què has de fer. Per tant, cal anar al costat dels fills, alumnes o clients. Voler anar al davant o al darrere, provoca en l’altre, indecisió, dependència i inseguretat. Ja veus que educar no té res de senzill, però el dia que veus els resultats de les teves habilitats i voluntats, agraeixes el temps invertit i et sents recompensat/ada. Bé, doncs, potser cal posar-se a la  feina des d’aquest mateix moment! Èxit. Adéu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

Anuncis

L’AUTOENGANY, ENS DEBILITA!

 

Ens hem preguntat alguna vegada, per què enganyem i/o ens autoenganyem? Potser per sentir-nos bé i no afrontar qui som? Potser per mostrar al món com volem ser vistos? Potser per faltar a la veritat de forma interessada i descarada? Qui té el costum de practicar l’engany, pot ser que ho justifiqui per alguna o per totes les raons exposades. Però fixa’t bé que, totes en comú, plantegen una condició bàsica, exercir un control sobre la teva persona i sobre l’entorn que et mous. Vol dir que a partir de la pràctica de l’engany, hauràs deixat de ser tu i t’hauràs inventat un personatge, que t’obligarà a estar pendent del que dius i fas per no desencisar els que van creure el que deies. Uf, noi/noia, quina feinada viure tot el dia falsejant la teva veritat més profunda! Saps què et dic? Que això no és viure! Darrere d’aquesta actitud sempre hi ha manca de confiança, heretada moltes vegades dels nostres progenitors, educadors o amics i amigues de la nostra infantesa. També l’entorn empresarial, en el passat, justificava l’engany com un ardit que possibilitava més rendes econòmiques, que mostrar-se de forma noble, sincera i autèntica. Afortunadament l’empresa d’èxit ja ha descartat aquesta forma de procedir. T’encoratjo a gaudir de qui ets! Et convido a viure en la veritat a flor de pell i si passat un temps veus que no et funciona, sempre ets a temps de donar-te més temps per aconseguir-ho. Ànims! Adéu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

VULL QUE SIGUIS FELIÇ!

Caminava al matí per un carreró de la meva ciutat, encara amb la ment ocupada per les notícies del diari i la boca perfumada del cafè que acabava de prendre, quan sento una constatació i una ordre d’una dona de mitjana edat que possiblement patia molt per la situació que estava vivint algú proper. Vaig interrogar-me si parlava amb la seva parella o amb algun fill o filla. No crec que es pogués adreçar a cap amic amb aquests termes. Amb els ulls molt oberts, caminant de pressa i gesticulant amb molta seguretat va etzibar-li: “És que no ets feliç i jo vull que siguis feliç!”. Afirmar que algú no és feliç, pot ser arriscat, però entra dins de la capacitat que tenim per emetre judicis dels altres. Ara bé, exigir a algú “que siguis feliç”, perquè així ho disposo, no us sembla que pot ser una mica massa agosarat? I com es fa per ser feliç? Pot preguntar-se qui rep l’ordre, i possiblement no s’atrevirà a demanar la recepta, perquè és molt difícil confiar en algú que reclama una actitud sense conèixer la realitat. Qui té poder per exigir a un altre que sigui feliç? Ningú. Som lliures i decidim el que volem i quan ho volem i si no ho fem així d’altres decidiran per nosaltres. Estaria bé, si vols ajudar a qui estimes, que suggerissis un canvi d’actitud en la seva vida, però embolcallat amb molt de respecte, comprensió i si podem compassió. Bé, si vols, ara pots reflexionar com actues tu davant de situacions similars. Pensa-ho! Adéu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

PROFECIES D’AUTOCOMPLIMENT!

Hi ha moltes maneres de procedir, perquè el teu futur respongui a la teva programació del present. El “que tu pensis” estructurarà els efectes que recullis, en el dia a dia. La força dels pensaments és tan poderosa, que hauríem d’agafar plena consciència del que representa. Si et repeteixes contínuament que ets una persona “inútil”, t’asseguro que no passarà massa temps perquè comprovis que el món exterior confirma aquesta creença teva. Però també es compleix la profecia si et repeteixes sovint que ets una persona “valuosa”, i podràs comprovar que el teu entorn ho reconeix i confirma. Mentre que llences creences errònies o no, sobre la teva persona, solament tu ets qui recull els efectes generats per aquestes creences. Les coses poden ser més perverses i destructives quan algú que té poder sobre d’altres, crea i manifesta expectatives o prejudicis sobre ells. Crec que un bon exemple pot ser el d’aquells pares que contínuament repeteixen al seu fill o filla que és “beneit o beneita”. Aquesta creença i repetició del “mantra”, farà que els fills s’ho creguin, actuïn com a tals i ho portin clavat fins al dia que algú els faci despertar i sanin aquesta “profecia d’autocompliment”. I què dir d’aquell cap que tracta despòticament els seus subordinats? El remei, perquè no t’afectin les profecies destructives, és cultivar una bona “autoestima” que farà respectar-te, acceptar-te i estimar-te per sobre de tot. Vinga, doncs, a practicar! Adéu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

HO VULL I HO VULL ARA!

Ho has sentit moltes vegades, oi? Sembla que el que així parla, impregna una autoritat a les seves paraules que el fan situar-se per sobre del més poderós dels humans i de totes les entitats celestials. És l’arrogància de la ignorància i la brutalitat del ser primari que tot ho fa amb la força i que tot ho força! Segurament molt poques vegades es pot iniciar un camí d’èxit amb aquesta afirmació. Fixa’t que no dónes espai al temps de maduració de les coses, perquè no permets que el “tempo” jugui al teu favor. M’agrada creure que les coses a la vida passen i es realitzen sense esforç. Ho experimentarem si permetem que la vida flueixi i que l’univers que sap molt més que nosaltres, ens porti d’una forma inconscient pels autèntics camins del progrés, el coneixement i la felicitat. Saps de què estic parlant? T’has trobat alguna vegada que tot t’ha coincidit en l’espai i el temps i tu t’has quedat amb la boca oberta, preguntant-te com és possible que sense intervenir hagis obtingut el que volies? Doncs mira, quan succeeix això és la prova fefaent que has permès a la vida, a l’univers, al teu “jo” superior, digues-li com vulguis, que treballés al teu favor. Si vols tindre èxit amb l’amor, amb el treball, amb les relacions, amb la teva pau interior i en qualsevol aspecte de la teva vida seria desitjable que pronunciessis l’afirmació d’una forma semblant a aquesta. “HO VULL, SI HA DE SER BO PER A MI I EN EL MOMENT JUST”. Adéu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

QUÈ FAIG AQUÍ?

Aquesta és una bona pregunta que quasi tothom s’ha fet algunes vegades. “Què faig aquí?”. Pots tindre tantes respostes com persones hi ha al planeta, però segur que moltes d’elles no tranquil·litzen la teva consciència ni les teves expectatives de comprendre profundament l’objectiu d’haver nascut i del que has de fer per sentir-te bé. En èpoques anteriors, l’educació més dirigida ens impedia pensar pel nostre compte i érem presa fàcil per aquells adoctrinadors que volien exercir el seu poder sobre cadascú de nosaltres i ens donaven respostes fabricades a la seva mida per aconseguir els seus fins. Jo et donaré la meva resposta a la pregunta en qüestió, encara que et demano que no la creguis cegament, sinó que la tinguis en compte com una altra sortida a l’atzucac de l’existència i que intentis experimentar-la per si pot ser vàlida per a tu. Per a mi, la gran lliçó és fer-se mestre en l’art de “ser feliç”. Ja tens una primera pista. Tot el que no et faci feliç, hauràs d’anar aprenent a apartar-ho, resoldre-ho o acceptar-ho. Has nascut en una família amb la qual tens comptes pendents i que els hauràs de gestionar sembrant pau, comprensió, tolerància i amor. L’entorn del teu lloc de treball et mostrarà, com si fos un mirall, tot allò que ets i no t’agrada i que ho veus reflectit en els altres. T’arribaran lliçons per molts altres camins i si les aprofites veuràs el vertader sentit que té viure i lluitar per ser feliç. Una abraçada. Adéu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter

ESTIC SOL/A!

És cert que algunes vegades, arran de coses que succeeixen al nostre voltant, ens sentim sols/soles i passem moments de tristor i foscor que ens fan perdre les ganes de viure i la tristesa ens envaeix. En aquests moments cal ser fort/a per alçar la mirada i els ànims i constatar que no estàs sol/a, perquè “et tens a tu mateix/a”. Aquesta afirmació sembla una obvietat, però és una presa de consciència que tenim el poder de canviar la nostra situació. És el moment de prendre decisions, d’apartar les coses o persones que no ens permeten ser feliç i confiar que arribaran noves situacions i persones que ompliran la vida de bones relacions i amistats. Confia-hi! Adéu.

CLICA >>> LOGO TWITTER PETIT   LOGO FACEBOOK PETIT   clica newsletter