Diu un molt bon amic meu, que qui et deixa d’estimar és perquè no et mereix. És una forma de veure-ho molt respectable. Jo hi veig moltes altres variants que de forma conscient o inconscient es poden donar. Aquell home que es va enamorar de la dona “bandera” en el seu moment i que després dels anys ja no li interessa per a res. I aquella dona que enlluernada per l’aurèola que rodejava aquell “bon partit”, s’entrega fins que es fon la imatge d’ell. També aquell/a que confon l’objectiu i s’entrega a l’home o dona equivocat transferint el desig que tenia per un altre i que en va ser rebutjat/ada. I possiblement n’hi haurien moltes més que podríem explorar… Ara se m’acut per aquells que creuen en el “karma” que també poden deixar d’estimar-te quan s’ha resolt el pacte “kàrmic” de l’existència actual. És cert que quan deixen d’estimar-te sembla que tot al teu voltant s’ensorra i t’ofega tant com la mort. Realment que deixin d’estimar-te, és la mort de l’amor. Però mira, tu ets massa important en aquesta vida per ensorrar-te i rendir-te; després del dol, el sol sortirà si tu ho vols i ho creus. Aquest és el camí, confiar… i possiblement passarà el temps i arribarà a la teva vida un nou amor que et farà descobrir altres aspectes dels quals eres cec en l’anterior relació. Així doncs, endavant, fes un salt amb la teva capacitat per estimar-te, acceptant-te i respectant-te i veuràs com nous amors s’aproparan i donaràs gràcies al que ha marxat. Adeu.
CLICA >>> 
Ramon Puiggròs Cardona 