Ni tu ni jo hem nascut per odiar a ningú. Quan algú té aquest sentiment d’odi vers un altre, ens podem preguntar, què ha succeït a la seva vida? Possiblement l’herència dels seus progenitors, educadors, creences, amics, assetjaments, país… poden haver ajudat a desenvolupar aquesta emoció. Qui ho sap? Hi ha tantes possibilitats? Però el cert de la qüestió és que el personatge odiat moltes vegades ni se n’assabenta i som nosaltres els que ens turmentem i sofrim els efectes de la causa d’odiar algú. Pensa que el teu cos pren bona nota del que passa per la teva ment i si no corregim aquesta forma d’actuar et pot passar factura en el teu fetge i a la llarga que s’alteri aquest òrgan. D’altra banda la teva autoestima va minvant en puntuació, perquè quan permets que el món exterior t’alteri internament vol dir que tens un grau baix de respecte cap a la teva persona. Et pots preguntar, i doncs si em passa això com ho haig de resoldre? Hi ha molts llibres d’autoajuda en què podràs trobar receptes per alliberar-te de l’odi i les ràbies, però jo te n’explico una que he experimentat durant molts anys que és supereficaç i que algú va escriure que era un “acte d’intel·ligència”, la recepta es diu PERDÓ. Si perdones de veritat, t’alliberes totalment d’aquests sentiments que a qui més perjudiquen és a un mateix. Ei, si perdones i oblides… Si no, continues atrapat! Aprendre a perdonar hauria de ser assignatura obligatòria. Et desitjo èxit. Adeu.
CLICA >>> 
Ramon Puiggròs Cardona 