Cercar la pau aïllant-se del món, és una manera de fer-ho, però potser no està a l’abast de tothom i possiblement no formi part del nostre “dharma” (propòsit de vida). Però és cert que, de forma continuada i per molts mitjans i eines diferents, cerquem la pau com un estat necessari per viure i assolir la felicitat. On rau la pau? On la cerquem? Què ens han explicat sobre ella? Saps què ens han dit…? Massa mentides i il·lusions frustrants d’engalipadors que per vendre el que sigui, inventen històries i mètodes per “arribar enlloc”, i que fan perdre molta energia i esforç! Tot seria més senzill si lligat al cordó umbilical, portéssim l’algoritme per aprendre a viure la vida… però no passa d’aquesta manera i hem de descobrir dia a dia com fer-ho per cercar una mica més de felicitat. #elquejopenso, és que estem aquí per donar-nos resposta als embats que la vida ens planteja i això comporta créixer com a éssers humans i entendre el joc de la vida de forma pausada, constant i en pau. Cercar PAU amb la nostra activitat diària, és el repte que ens planteja la vida i que no tenim més “cu..ons” que acceptar. Rebel·lar-se contínuament per la situació que ens ha tocat viure solament ens portarà a un carreró on la depressió hi viu. Observar el món i preguntar-nos què podem fer per a millorar-lo i tot seguit actuar, ens portarà aquesta pau que tots tant desitgem. Senzill? No! Però ningú va aprendre a caminar al primer intent. Apa, prova-ho! Una passa i ara l’altra. Adeu.
CLICA >>> 
Ramon Puiggròs Cardona 